COFFEE BREAK: SEÑAL Y RUIDO (II)

La Naturaleza del Tiempo; Fusión Nuclear; ¿Segunda Luna?; EM Drive; Starmus

Ep60: Océanos y Tsunamis Marcianos; La Agria Polémica de WISE; Reentrenando el Cerebro; Exoplanetas

Ep49: Inteligencia Artifical; ¿Solos en la Galaxia?; Supertelescopios y Montañas Sagradas; Fraude Científico

RESSENYA – NEMESIS

Nemesis (1989) fou un dels darrers llibres d'Isaac Asimov. En una breu introducció inicial, l'autor ja ens posa en manifest la seva edat, que es troba cansat, i en última instància, que no sap quan podrà continuar escrivint històries (una introducció bastant tràgica si tenim en compte que morí l'any 1992, a l'edat de 72 anys). Malauradament, aquest debilitament en l'escriptura crec que és notable en certs fragments del llibre.

Com sempre, us facilito la meva versió personal

Comencem resumint breument l'argument. Nemesis tracta sobre els inicis de la colonització espacial per part de la humanitat. Aquesta, que ja ha desenvolupat i perfeccionat els vols interplanetaris, està distribuïda de forma desigual entre el planeta mare, la Terra, i diversos “Establiments”, naus enormes capaces d'albergar milers d'habitants. Tot això canvia quan un establiment, comandat per l'ambiciós Janus Pitt, desenvolupat la hiperassitència, un mètode de vol capaç d'arribar a una velocitat similar a la de la llum. A més a més, una jove astrònoma, Eugenia Insigna Fisher, descobreix un fet impressionant: L'existència d'una estrella a només 2 anys llum de distància, una petita nana roja, Némesis. Davant del descobriment, l'intrèpid Janus Pitt decideix dirigir el seu propi establiment, el Rotor, en busca de l'estrella veïna. No obstant, desconeixen de la naturalesa del propi estel, digen del seu propi nom...

La novel·la dista molt d'altres obres com Foundation, The End of Eternity, o The Gods Themselves. No és un llibre dolent, ni molt menys, però es sent com inflat, amb massa parts innecessàries. Evidentment, l'estil és propi d'Asimov, dominat per llargs diàlegs i amb un estil simple, però a diferència d'altres vegades, hi ha moments que es fa pesat. En tot cas, a mesura que avança l'obra es torna més interessant, i la seva progressió es positiva.

A destacar el fet que malgrat l'aclariment inicial on es remarca que l'obra no forma part del cicle de Tràntor (o sigui, de les novel·les de robots, de l'imperi i de les fundacions), no s'allunya gaire d'una possible introducció. Ens pot indicar els inicis de la colonització galàctica i a més, torna a incidir en un tema recurrent en altres novel·les: Els poders telepàtics i mentals.

El ROTOR, l'establiment més significatiu del llibre

A nivell divulgatiu, asimov fa gala dels seus coneixements científics i ens proposa moltes idees que, en aquell temps, 1989, eren força atrevides, com la possibilitat d'exoplanetes i de satèl·lits habitables. A més, no cau en el tòpic de crear alienígenes massa “humans”, i ens mostra una forma de vida semblant a la que ens descriu Stanislaw Lem en Solaris.

Nemesis no és el millor llibre d'Asimov. Ni s'acosta a ser-ho. Però això no treu que sigui entretingut, interessant, i en última instància, part del seu enorme i magnífic llegat.

I el llegat és la nostra eternitat.

LA FÁBRICA DE LA CIÉNCIA (VII)

Desprès de mooooolts dies d'inactivitat per part meva, finalment he acabat els examens i puc tornar-me a dedicar al blog, amb l'esperança de no rebre cap desagradable sorpresa en el futur més pròxim. Com diria Albus Dumbledore, "Happiness can be found even in the darkest of times, if one only remembers to turn on the light.” (Concretament, obrir el llum ha estat equivalent a entregar l'últim examen).

En tot cas, i deixant-nos de romanços, aquesta setmana (que ha durat més de 15 dies) us presento més àudios de La Fábrica de la Ciéncia, podcast presentat per Jorge Onsulve. També incloc un altre podcast del programa Astronomía y algo más... sobre Astrobiologia. Disfruteu-los!

44: Astrobiología, buscando vida en mundos lejanos

Galaxias, cuasares, agujeros negros y planetas habitables con el Prof. J.Ignacio González.

Los orígenes de la vida en la Tierra. Una lasaña primigenia con Carlos Briones Centro de Astrobiología.

Monstruos marinos y voladores del Mesozoico: plesiosaurus, pterodones, archeopteryx, con J.I. Canudo UZ

Curiosity, InSight y otras misiones a Marte con Fernando Abilleira JPL-NASA

LA FÁBRICA DE LA CIÉNCIA (VI)

Més podcasts molt recomanables. Disfruteu-los!

Zonas de habitabilidad planetaria: donde la vida es posible con Ramses Ramirez Carl Sagan Institute NY.

Agujeros negros y materia oscura, Tsunamis en Marte, genoma, etc con Francis Villatoro.

Anécdotas de la Carrera Espacial. Final de las misiones Apollo. La caida de Duke con Carlos González.

Us passo també el vídeo de "l'acrobacia" a la Lluna de Charlie Duke:

RESSENYA - RETURN FROM THE STARS

Return from the Stars, publicat l'any 1961 per Stanislaw Lem, a qui ja vam ressenyar amb Fiasko, narra les experiències d'un astronauta que, desprès d'una llarga missió més enllà dels confins espacials, es troba amb un món molt diferent del que recordava. A causa de la Relativitat del temps, havia transcorregut més d'un segle d'ençà que deixà el planeta, i el pobre pilot es sent perdut, com un cavernícola en un món incoherent per a ell.

La meva edició!

És tracta d'un llibre dens i espès, com sol passar amb Lem, i fins a cert punt pesat (aquest últim adjectiu no té un significat enterament negatiu, tot i que evidentment no és positiu). Mica en mica, Hal Bregg (el protagonista), s'anirà adaptant lentament al nou estil de vida terrestre, però haurà de superar certes barreres, algunes imposades pel nou món amb el qual s'ha topat, però altres seran creades per ell mateix i les seves experiències, i potser aquestes últimes es convertiran en les més dures.

Un punt molt destacable de l'obra és la gran descripció que l'autor ens facilita en qualsevol moment. Stanislaw Lem ens inunda amb la seva creativitat descrivint enormes terminals aeroespacials interminables, magnifiques ciutats modernes, nous mitjans de transport (com per exemple els glyders) o interessants mecanismes administratius i d'organització social (d'alguna manera, els diners ja no són essencials per a la supervivència). Per altra banda, és evident que Stanislaw Lem també explora la sexualitat del protagonista. Les seves diverses “aventures” serviran com a catalitzador, per a mica en mica, apropar-lo a la nova era amb la qual s'ha topat de cop.

Precisament, el llibre tracta amb molta profunditat una de les innovacions futurístiques que ens proposa Lem: La betrization (a falta de trobar el terme en català, he optat per a posar la paraula en anglès, tot i que l'idioma original és el Polac). La betrization és un procediment inventat poc desprès de la marxa dels astronautes que provoca la desaparició de l'agressivitat en els humans. Hal Bregg es mostrarà molt sorprès amb aquesta mesura, i sense arribar a cap conclusió clara, durant el transcurs del llibre podrem anar llegint idees a favor i en contra d'aquesta. Convertir la humanitat en un ramat d'ovelles també acabarà amb els llops? O els tornarà més perillosos?

La solitud de Hal Bregg durant els primers compassos del llibre és realment esfereïdora

De tota l'obra, em quedo amb dos parts. La primera, dividida en diversos fragments, descriu les incomptables peripècies del protagonista i la resta de la tripulació durant la seva odissea espacial. Al final el propi lector es planteja sobre el sentit d'aquest, i en última instància, de tot. Imagineu la solitud d'en Hal Bregg, orbitant en una diminuta càpsula sobre un estèril i incandescent estel, allunyat a desenes d'anys llum del nostre planeta i plenament conscient de que no tornarà a veure mai més a tots aquells que ha deixat en la Terra. La segona, sense cap mena de dubte, és el mateix final. En ell, el protagonista renuncia a les estrelles.

I ho fa, quan finalment sent que ha retornat d'elles.

BATALLA DE RAP: MARTIN VS TOLKIEN

He rigut molt amb aquest vídeo (i encara hi han molts més en el seu canal! ERB )

Tolkien is on fire!