PRIMERAMENT ACABEM AMB SÒCRATES

Ara farà uns 512 anys, un no tant comú 29 de Febrer de 1504, en una platja de Jamaica, un cèlebre explorador anomenat Cristòfor Colom salvà a la seva tripulació de la inanició gràcies als seus coneixements astronòmics. El probablement Genovés (o Català) presagià, amb enorme exactitud, un eclipsi solar que li permetí aterrar als indígenes locals, i per inacció, aconseguir els seus favors (principalment menjar).



Deixant de banda els fets com, si fou el mateix Cristòfor Colom qui pronosticà l'esdeveniment, si fou realment el descobridor d'Amèrica (algú ha dit Anse-aux-Méduses? :/ ) o si les seves activitats al futur continent americà foren gaire lloables (evidentment, no ho foren), penso que aquesta curiositat, succeïda el dia més infreqüent de l'any, ens mostra el poder de la ciència, i en última instància, el coneixement.

29 de Febrer de 1504, probablement en alguna costa Jamaicana

A vegades semblem oblidar la importància de conèixer allò que ens envolta. I encara no sabem res! (Tampoc vull, però, abusar d'aquesta expressió. Com diria Isaac Asimov, referint-se a la mal utilitzada frase de Sòcrates: Primerament acabem amb Sòcrates, perquè ja estic fart d'aquest invent sobre que no saber res es un signe de saviesa!). En tot cas, queda molt per explorar, però podem estar orgullosos d'allò que hem après i solucionat. Perquè, llavors, ens acomodem en la ignorància, i repudiem a les grans disciplines com la ciència o la filosofia?



No pretenc alliçonar a ningú, car que jo mateix no soc ningú (valga'm la redundància). Però cal reflexionar com a espècie. El futur serà incert si tots som una colla d'ignorants. Potser, algun dia ens toparem amb un Cristòfor Colom de les estrelles...

No som res, i és meravellós...

UN PUNT BLAU PÀL·LID

A vegades ens creiem grans i poderossos. Més importants que la resta del món. Imponents...

Doncs estem equivocats.

Com diría Carl Sagan, només som un punt blau pàl·lid.

Mireu aquest petit punt. És aquí. És casa nostra. Som nosaltres (Carl Sagan)

HUMANS (Microrelat)

- Com és diu aquest últim planeta?
- L'anomenen “La Terra” -afirmà el guia. Desprès, afegí- encara el tenim apartat, car que ens hem trobat davant de certes peculiaritats imprevistes...
- Quines peculiaritats?
- Les que ara veuran. Albiren aquell home assegut i amb la mà estesa? Demana “diners”.
- Que son els diners?
- Probablement representen una espècie d'impost físic alhora d'adquirir béns.
- Però això és terrible!
- Efectivament. Però hi ha més. Capten aquella espessa boira? Doncs és contaminació. Primer pensàvem que eren incapaços de controlar les seves pròpies emissions. Els últims estudis, però, refuten aquesta hipòtesis. Actualment creiem que no els importa destruir el seu entorn.
- Quin horror.
- Disputen conflictes armamentístics, assassinats de masses, marginen a certes fraccions de la seva pròpia espècie... Encara no hem extret unes conclusions definitives sobre ells, però els hem aïllat preventivament. De moment, evitarem qualsevol tipus de contacte.
- Ben fet.
- I aquí finalitza l'exposició. Espero que hagin gaudit enormement. Per a qualsevol dubte, estic al seu servei.
- Perdoni, jo tinc una pregunta. Com es diuen aquests... no trobo la paraula idònia per a descriure'ls... éssers?
- Humans. Irònic oi?

Una mostra de la nostra "humanitat"

PD: també he publicat el Microrelat en el següent enllaç: HUMANS. Voteu-me!

TOP ASIMOV

Malgrat l'enorme quantitat de llibres escrits per l'autor d'origen rus (novel·les, relats, contes, etc), puc afirmar que n'he llegit una quantitat considerable. Encara em resta molt per a descobrir, però em sento capaç d'aventurar-me a fer una llista dels millors 10 llibres de SciFic d'aquest autor. Potser, en algun moment del futur, em veuré obligat a rectificar la llista, car que m'hauré topat amb una nova historia fascinant. Ho faré i amb molt de gust.

Tant de bo succeeixi.

TOP ASIMOV:

1. Foundation Trilogy (ho considero un únic llibre) 

2. The End of Eternity

3. Nightfall

4. The robots of Dawn

5. The Gods Themselves

6. Foundations Edge

7. I, Robot

8. The Caves of Steel

9. Foundation and Earth

10. The Bicentennial Man and Other Stories

El gran Isaac Asimov

RESPONENT A LA PARADOXA DE FERMI

Avui no pretenc escriure cap reflexió o mini-assaig, realment no tenia pensat publicar cap entrada, però m'he topat amb una interessant entrada en un blog que segueixo, http://www.cosmonoticias.org/ , que tracta, ni més ni menys, de la Paradoxa de Fermi.

La Paradoxa de Fermi, resumida al màxim, es pregunta: On estan les civilitzacions extraterrestres? Perquè no em obtingut senyals de la seva existència? (Com a resposta a l'aparició de nombroses teories que asseguraven la presència de la vida en la major part dels racons de l'univers).

Inscripció duta pel Pioneer 10 en cas de ser interceptat per una civilització extraterrestre

Durant dècades, s'ha intentat donar diverses respostes a la Paradoxa de Fermi, algunes de les quals son realment inversemblants (fregant o fins i tot sobrepassant a la ufologia, una pseudociència que ha perjudicat a l'astrobiologia des del principi).

L'article en qüestió que us vull mostrar (el link el teniu a sota), tracta sobre una possible resposta a la Paradoxa de Fermi. Resumint-lo, podríem dir que argumenta el següent: No ens hem topat amb altres races extraterrestres perquè la vida rarament esdevé intel·ligent (dit d'una altra manera, la vida mai sobrepassa el coll d'ampolla inicial).

Article

L'ENGINY DE MENDELÉIEV

Avui, 8 de Febrer, es compleixen 182 anys del naixement de Dimitri Mendeléiev, conegut com al pare de la taula Periòdica, l'actual sistema d'ordenació dels elemets químics.

El químic Rus, nascut un 8 de Febrer de 1834, publicà l'any 1869 la primera versió de la seva Taula Periòdica, una estructura de distribució dels elements que revolucionaria la química i permetria predir molts dels futurs descobriments. Actualment, aquesta eina que dissenyà Mendeléiev ens resulta molt útils a tots els usuaris i estudiants de la química (des de qualsevol dels àmbits, en el meu cas el bioquímic), car que ens facilita les característiques i atributs dels elements químics gràcies a la lògica irrebatible (desprès, evidentment, es va millorar en alguns aspectes) de la Taula Periòdica.

La Taula Periòdica de Mendeléiev, l'any 1891

L'èxit de Mendeléiev no fou casual. L'ordenació per masses atòmiques (en la majoria dels casos), l'agrupació dels elements per valències, i el fet de deixar espais en blanc configurà la supremacia d'aquest model envers a d'altres anteriors (com la Llei de les Octaves i les Triades), tots derivats de l'enorme explosió que sofrí la química durant el segle XIX, durant el qual aquesta disciplina es definí com a una ciència cabdal en el coneixement humà.

EL SECRET DE L'ARMADURA D'EN DARTH VADER

Una de les grans icones de Star Wars ha estat, sense cap mena de dubte, l'armadura i més concretament, la mascara del major vilà de la SciFi: Darth Vader.

Les seva funció era mantenir-lo en vida i oferir-li solució a les ferides produïdes per la brutal batalla contra l'Obi-Wan Kenobi en Mustafar. Està basada en les antigues armadures Sith, i és realment imponent. Tenia, però, alguna altra funció?

A continuació us deixo un parell d'articles que tracten, tant la morfologia i les parts de l'armadura com el seu objectiu real i més cruel: Empresonar al poderós jedi caigut en una armadura, limitant-lo i convertint-lo en un titella de l'emperador. Molt interessant.

http://starwars.wikia.com/wiki/Darth_Vader's_armor

http://moviepilot.com/posts/2724874

La complexitat de l'armadura es extraordinària