El químic Rus, nascut un 8 de Febrer de 1834, publicà l'any 1869 la primera versió de la seva Taula Periòdica, una estructura de distribució dels elements que revolucionaria la química i permetria predir molts dels futurs descobriments. Actualment, aquesta eina que dissenyà Mendeléiev ens resulta molt útils a tots els usuaris i estudiants de la química (des de qualsevol dels àmbits, en el meu cas el bioquímic), car que ens facilita les característiques i atributs dels elements químics gràcies a la lògica irrebatible (desprès, evidentment, es va millorar en alguns aspectes) de la Taula Periòdica.
 |
| La Taula Periòdica de Mendeléiev, l'any 1891 |
L'èxit de Mendeléiev no fou casual. L'ordenació per masses atòmiques (en la majoria dels casos), l'agrupació dels elements per valències, i el fet de deixar espais en blanc configurà la supremacia d'aquest model envers a d'altres anteriors (com la Llei de les Octaves i les Triades), tots derivats de l'enorme explosió que sofrí la química durant el segle XIX, durant el qual aquesta disciplina es definí com a una ciència cabdal en el coneixement humà.
Mendeléiev és un d'aquells genis científics com n'hi ha pocs. N'hi ha que han fet petites contribucions que han ajudat a tirar endavant, i n'hi ha que han fet grans salts. Mendeléiev és d'aquests segons, com per exemple un altre gran científic amb qui comparteix bona part del cognom: Mendel.
ResponEliminaMendel va ser un gegant, el pare indiscutible de la genètica. Un altre tità, des del meu punt de vista el major de tots dintre la biologia, i fins i tot del conjunt de la ciència (amb el permís de Newton), va ser Darwin. Per mi, l'evolució es la teoria més bella de tota la ciència, simple i perfecta. Com diria Bernard de Chartres, vivim a "espatlles de gegants".
ResponEliminaS'ha de reconèixer, però, que Mendel va tenir bastanta sort. Ara bé, això no treu que fos un Da Vinci visionari de la genètica.
Elimina