5 de març 2016

HUMANS, NOVES RESSENYES I CÀPSULA DEL TEMPS

M'agradaria dedicar aquesta breu entrada a tres temes en concret.

Primerament, voldria anunciar-vos amb alegria que m'han publicat el microrelat HUMANS a la web http://relatsencatala.cat/. Ja compta amb gairebé 600 lectures! Estic molt feliç, i confio en continuar publicant i escrivint nous texts. Citant al lema d'aquest blog, "Un lector viu mil vides abans de morir. Aquell qui no llegeix, en viu només una", penso que, des de l'experiència, hauria d'afegir el següent: "I qui escriu, en viu 1000 més!" 

No pararé d'escriure, i no puc imaginar viure sense fer-ho. Es com una droga, en tinc dependència. Com diriem els biòlegs (realment encara no ho soc :-) ), es tracta d'una relació simbiòtica.

Enllaç: HUMANS

Per altra banda, també tenia pensat anunciar-vos la meva intenció de seguir escrivint ressenyes. He de reconèixer que a vegades es una mica dur per això. Temo sovint no estar a l'altura, i reconec que he començat molts escrits (sobre Ubik, de Philip K. Dick o Cyberiada, de Stanislaw Lem ) que han quedat inacabats. Malgrat tot, estic segur que me'n sortiré tard o d'hora, i aconseguiré finalitzar alguna de les ressenyes. Només demano una mica de paciència. Just avui he arribat a l'última pàgina de 2001: A Space Odissey, d'Arthur C. Clarke i m'he quedat en estat de xoc. No descartaria, doncs, que en pocs dies aparegués una entrada amb el mateix títol...

Finalment, proposo enterrar aquesta entrada a la terra de l'internet, el profund i fred sòl de la xarxa, com si fos una càpsula del temps. D'aquí un any, si no hi ha cap Ragnarök abans, publicaré una entrada fent balanç de tot el succeït fins llavors. Que ens brindarà el futur d'aquest blog? Només el incansable temps ho dirà...

R. Giskard Reventlov.
R. Giskard Reventlov. Només sentia que l'havia de posar aquí, al final de l'entrada...

2 comentaris:

  1. Enhorabona per la publicació! I sobre fer ressenyes, no és tan complicat. Potser és que t'exigeixes fer-les massa bé, i tampoc no cal. Les has de fer com et surti, destacant el que a tu t'interessa, els punts forts, però sobretot els febles, i sent conscient que la gent que ho llegeixi pot no tenir els mateixos gustos que tu. Aprofita ara per fer-ho a la teva manera, qui sap si algun dia hauràs d'escriure per compte d'algú altre i et posarà normes. Jo només et demanaria que no les facis molt extenses, que es fan pesades de llegir i a més es diuen massa coses del llibre com per mantenir els misteris.

    ResponElimina
  2. Gràcies! Penso que potser hauria de revisar el meu estil. Realment, les 3 ressenyes que vaig escriure son bastant desordenades i prou llargues. Caldria potser que les reduís i lis conferís una estructura més concreta. En tot cas, com molt bé dius, el cap d'aquest blog soc jo mateix, ho sigui que ho hauria d'aprofitar alhora de no posar-me nerviós.

    ResponElimina

ANDRÒMEDA

A la llunyania, marxava Andròmeda. I a la llunyania, reia Andròmeda. Tenyia el cel d’or i plata incandescents, mes el seu fulgor era d’un ...