PRIMERAMENT ACABEM AMB SÒCRATES

Ara farà uns 512 anys, un no tant comú 29 de Febrer de 1504, en una platja de Jamaica, un cèlebre explorador anomenat Cristòfor Colom salvà a la seva tripulació de la inanició gràcies als seus coneixements astronòmics. El probablement Genovés (o Català) presagià, amb enorme exactitud, un eclipsi solar que li permetí aterrar als indígenes locals, i per inacció, aconseguir els seus favors (principalment menjar).



Deixant de banda els fets com, si fou el mateix Cristòfor Colom qui pronosticà l'esdeveniment, si fou realment el descobridor d'Amèrica (algú ha dit Anse-aux-Méduses? :/ ) o si les seves activitats al futur continent americà foren gaire lloables (evidentment, no ho foren), penso que aquesta curiositat, succeïda el dia més infreqüent de l'any, ens mostra el poder de la ciència, i en última instància, el coneixement.

29 de Febrer de 1504, probablement en alguna costa Jamaicana

A vegades semblem oblidar la importància de conèixer allò que ens envolta. I encara no sabem res! (Tampoc vull, però, abusar d'aquesta expressió. Com diria Isaac Asimov, referint-se a la mal utilitzada frase de Sòcrates: Primerament acabem amb Sòcrates, perquè ja estic fart d'aquest invent sobre que no saber res es un signe de saviesa!). En tot cas, queda molt per explorar, però podem estar orgullosos d'allò que hem après i solucionat. Perquè, llavors, ens acomodem en la ignorància, i repudiem a les grans disciplines com la ciència o la filosofia?



No pretenc alliçonar a ningú, car que jo mateix no soc ningú (valga'm la redundància). Però cal reflexionar com a espècie. El futur serà incert si tots som una colla d'ignorants. Potser, algun dia ens toparem amb un Cristòfor Colom de les estrelles...

No som res, i és meravellós...