22 de febr. 2016

HUMANS (Microrelat)

- Com és diu aquest últim planeta?
- L'anomenen “La Terra” -afirmà el guia. Desprès, afegí- encara el tenim apartat, car que ens hem trobat davant de certes peculiaritats imprevistes...
- Quines peculiaritats?
- Les que ara veuran. Albiren aquell home assegut i amb la mà estesa? Demana “diners”.
- Que son els diners?
- Probablement representen una espècie d'impost físic alhora d'adquirir béns.
- Però això és terrible!
- Efectivament. Però hi ha més. Capten aquella espessa boira? Doncs és contaminació. Primer pensàvem que eren incapaços de controlar les seves pròpies emissions. Els últims estudis, però, refuten aquesta hipòtesis. Actualment creiem que no els importa destruir el seu entorn.
- Quin horror.
- Disputen conflictes armamentístics, assassinats de masses, marginen a certes fraccions de la seva pròpia espècie... Encara no hem extret unes conclusions definitives sobre ells, però els hem aïllat preventivament. De moment, evitarem qualsevol tipus de contacte.
- Ben fet.
- I aquí finalitza l'exposició. Espero que hagin gaudit enormement. Per a qualsevol dubte, estic al seu servei.
- Perdoni, jo tinc una pregunta. Com es diuen aquests... no trobo la paraula idònia per a descriure'ls... éssers?
- Humans. Irònic oi?

Una mostra de la nostra "humanitat"
PD: també he publicat el Microrelat en el següent enllaç: HUMANS. Voteu-me!

4 comentaris:

  1. Gràcies! No vull caure en la falsa modèstia, però es pot perfeccionar bastant. En tot cas, escriure seria molt avorrit si no pogués millorar!

    ResponElimina
  2. Sempre he estat de la mateixa opinió que mostra el relat. Si algun dia ens visita alguna civilització extraterrestre, senyal que han arribat fins aquí des de ves a saber on, pensaran que som un perill i qui sap si consideraran més convenient pelar-nos a tots. I és que com a civilització estem tan podrits ja que no sé si ens en sortirem.

    ResponElimina
  3. #Hope

    Encara queden bones intencions al món... però si no canviem ens estimparem, això està clar.

    ResponElimina

ANDRÒMEDA

A la llunyania, marxava Andròmeda. I a la llunyania, reia Andròmeda. Tenyia el cel d’or i plata incandescents, mes el seu fulgor era d’un ...