Mai he estat gaire
entusiasta amb tot allò relacionat amb el militarisme. Tot el
contrari. Tinc una opinió bastant dura sobre aquest tema, i si bé
he jugat a jocs de guerra i estratègia, vist alguna que altra
pel·lícula i fins i tot haver-me interessat per certes guerres
històriques, el meu interès per aquest món no ha estat més que
això. Sincerament, no hi crec en les guerres i penso que un dia
acabaran. Tampoc crec en els militars.
 |
| La meva antiga versió |
I justament,
Starship Troopers, de Robert A. Heinlein, tracta sobre això:
Militars.
Malgrat semblar una
mica paradoxal, penso que no és un sense sentit que hagi disfrutat
enormement amb aquest llibre. La bona literatura, tracti el que
tracti, sempre es bona (una frase una mica redundant). M'explico.
Starship Troopers, guanyador del premi Hugo l'any 1960, és un
llibre magnific, entretingut, i malgrat la seva aparença poc
apetitosa per a persones com jo, ha resultat ser una agradable
sorpresa. Mai jutgis un llibre per la seva portada!
L'argument del
volum, és simple. Tracta sobre la història d'un soldat, “Johnnie”
Rico, a través dels anys durant els quals transcorre el seu
aprenentatge i les seves primeres experiències com a membre de la
infanteria mòbil, unes unitats especifiques de soldats
especialitzades en atacs des del cel, gràcies a unes càpsules
llançades des d'enormes naus espacials (el moment temporal del
llibre es troba situat en el futur, i els viatges espacials son
possibles). A més a més, assistim a nombroses converses entre el
protagonista i, majoritàriament els seus instructors, durant les
quals l'autor aprofita per a formular les seves idees sobre la moral,
la ètica i les guerres.
El llibre es pot
dividir en 3 parts: Una primera que tracta sobre el reclutament i
l'entrenament del protagonista, una segona on som testimonis de les
primeres experiències del Johnnie com a soldat ras, i una tercera on
el protagonista, més madur, assumeix la responsabilitat d'esdevenir
oficial. Durant les 3 etapes, hi ha un tret psicològic del Rico que
sempre es repeteix i reafirma, la por a errar i decepcionar als
altres. I sempre supera aquesta barrera, sobrevivint, adquirint
experiència o aprenent d'altres més savis que ell mateix.
 |
| És innegable la inspiració de molts jocs, com el mateix Halo, en l'estètica d'aquest llibre |
Starship Troopers
és un llibre molt complet, i no
és lliura de les crítiques. Els enemics, una espècie d'insectes
alienígenes, son descrits com a éssers sense ànima ni consciència.
Bé, és cert. Però des del meu punt de vista, penso que no es una
descripció tan diferent a la de la pròpia raça humana. Al final,
son dos espècies lluitant per la seva pròpia supervivència, animals
salvatges i instintius. Com diria un altre gran autor, “La
única guerra que es pot permetre l'ésser humà és la guerra contra
la seva pròpia extinció”.
No
obstant, continuaré defugint de les guerres...
