RESSENYA - STARSHIP TROOPERS

Mai he estat gaire entusiasta amb tot allò relacionat amb el militarisme. Tot el contrari. Tinc una opinió bastant dura sobre aquest tema, i si bé he jugat a jocs de guerra i estratègia, vist alguna que altra pel·lícula i fins i tot haver-me interessat per certes guerres històriques, el meu interès per aquest món no ha estat més que això. Sincerament, no hi crec en les guerres i penso que un dia acabaran. Tampoc crec en els militars.

La meva antiga versió

I justament, Starship Troopers, de Robert A. Heinlein, tracta sobre això: Militars.

Malgrat semblar una mica paradoxal, penso que no és un sense sentit que hagi disfrutat enormement amb aquest llibre. La bona literatura, tracti el que tracti, sempre es bona (una frase una mica redundant). M'explico. Starship Troopers, guanyador del premi Hugo l'any 1960, és un llibre magnific, entretingut, i malgrat la seva aparença poc apetitosa per a persones com jo, ha resultat ser una agradable sorpresa. Mai jutgis un llibre per la seva portada!

L'argument del volum, és simple. Tracta sobre la història d'un soldat, “Johnnie” Rico, a través dels anys durant els quals transcorre el seu aprenentatge i les seves primeres experiències com a membre de la infanteria mòbil, unes unitats especifiques de soldats especialitzades en atacs des del cel, gràcies a unes càpsules llançades des d'enormes naus espacials (el moment temporal del llibre es troba situat en el futur, i els viatges espacials son possibles). A més a més, assistim a nombroses converses entre el protagonista i, majoritàriament els seus instructors, durant les quals l'autor aprofita per a formular les seves idees sobre la moral, la ètica i les guerres.

El llibre es pot dividir en 3 parts: Una primera que tracta sobre el reclutament i l'entrenament del protagonista, una segona on som testimonis de les primeres experiències del Johnnie com a soldat ras, i una tercera on el protagonista, més madur, assumeix la responsabilitat d'esdevenir oficial. Durant les 3 etapes, hi ha un tret psicològic del Rico que sempre es repeteix i reafirma, la por a errar i decepcionar als altres. I sempre supera aquesta barrera, sobrevivint, adquirint experiència o aprenent d'altres més savis que ell mateix.

És innegable la inspiració de molts jocs, com el mateix Halo, en l'estètica d'aquest llibre

Starship Troopers és un llibre molt complet, i no és lliura de les crítiques. Els enemics, una espècie d'insectes alienígenes, son descrits com a éssers sense ànima ni consciència. Bé, és cert. Però des del meu punt de vista, penso que no es una descripció tan diferent a la de la pròpia raça humana. Al final, son dos espècies lluitant per la seva pròpia supervivència, animals salvatges i instintius. Com diria un altre gran autor, “La única guerra que es pot permetre l'ésser humà és la guerra contra la seva pròpia extinció”.

No obstant, continuaré defugint de les guerres...