RESSENYA - RETURN FROM THE STARS

Return from the Stars, publicat l'any 1961 per Stanislaw Lem, a qui ja vam ressenyar amb Fiasko, narra les experiències d'un astronauta que, desprès d'una llarga missió més enllà dels confins espacials, es troba amb un món molt diferent del que recordava. A causa de la Relativitat del temps, havia transcorregut més d'un segle d'ençà que deixà el planeta, i el pobre pilot es sent perdut, com un cavernícola en un món incoherent per a ell.

La meva edició!

És tracta d'un llibre dens i espès, com sol passar amb Lem, i fins a cert punt pesat (aquest últim adjectiu no té un significat enterament negatiu, tot i que evidentment no és positiu). Mica en mica, Hal Bregg (el protagonista), s'anirà adaptant lentament al nou estil de vida terrestre, però haurà de superar certes barreres, algunes imposades pel nou món amb el qual s'ha topat, però altres seran creades per ell mateix i les seves experiències, i potser aquestes últimes es convertiran en les més dures.

Un punt molt destacable de l'obra és la gran descripció que l'autor ens facilita en qualsevol moment. Stanislaw Lem ens inunda amb la seva creativitat descrivint enormes terminals aeroespacials interminables, magnifiques ciutats modernes, nous mitjans de transport (com per exemple els glyders) o interessants mecanismes administratius i d'organització social (d'alguna manera, els diners ja no són essencials per a la supervivència). Per altra banda, és evident que Stanislaw Lem també explora la sexualitat del protagonista. Les seves diverses “aventures” serviran com a catalitzador, per a mica en mica, apropar-lo a la nova era amb la qual s'ha topat de cop.

Precisament, el llibre tracta amb molta profunditat una de les innovacions futurístiques que ens proposa Lem: La betrization (a falta de trobar el terme en català, he optat per a posar la paraula en anglès, tot i que l'idioma original és el Polac). La betrization és un procediment inventat poc desprès de la marxa dels astronautes que provoca la desaparició de l'agressivitat en els humans. Hal Bregg es mostrarà molt sorprès amb aquesta mesura, i sense arribar a cap conclusió clara, durant el transcurs del llibre podrem anar llegint idees a favor i en contra d'aquesta. Convertir la humanitat en un ramat d'ovelles també acabarà amb els llops? O els tornarà més perillosos?

La solitud de Hal Bregg durant els primers compassos del llibre és realment esfereïdora

De tota l'obra, em quedo amb dos parts. La primera, dividida en diversos fragments, descriu les incomptables peripècies del protagonista i la resta de la tripulació durant la seva odissea espacial. Al final el propi lector es planteja sobre el sentit d'aquest, i en última instància, de tot. Imagineu la solitud d'en Hal Bregg, orbitant en una diminuta càpsula sobre un estèril i incandescent estel, allunyat a desenes d'anys llum del nostre planeta i plenament conscient de que no tornarà a veure mai més a tots aquells que ha deixat en la Terra. La segona, sense cap mena de dubte, és el mateix final. En ell, el protagonista renuncia a les estrelles.

I ho fa, quan finalment sent que ha retornat d'elles.