EL SENYOR DEL MAL

No era imponent ni poderós, tampoc gràcil,

més semblava maldestre tot sovint,

corrents o caminant,

sempre anava coixejant.

Gris i esquerp, furtiu en general,

amb la capa acompanyant i la lluna,

observant, la seva ombra perllongada.

Mai alçà la daga platejada,

ni la tacà de carmesí,

només mirava, penetrant,

com finaven un a un.

No temia al foc etern, ni a l'absència de la llum,

no mirava altiu al Cel, ni a l'Infern,

només somreia, adorat, quan creien.

Sempre suplicaven, temerosos del final,

però no dubtava, ni els perdonava,

només els exiliava,

a la llunyania, al fons més profund i abissal.

Era altiu, era ombra,

immortal, atent, fum de mentides

ancestrals, incoherents,

disfressat a tot arreu,

d'esclau, pare i amic,

era anhel, allò que sentien cap a ell.

Onades contra les roques,

espuma desbordada,

blanca i gris,

mai era derrotat, només

restava la cendra.

Llum ponent, sang a l'horitzó

i als llavis, amb la sal, dels ulls

plorant, només hi han buits,

a les capses,

rere les muntanyes, sols hi ha foscor.