18 d’abr. 2016

RESSENYA – THE ILLUSTRATED MAN

The Illustrated Man, en català, l'Home Il·lustrat, publicat l'any 1951 per Ray Bradbury, representa la unió de la millor ciència ficció amb la poesia. Es tracta d'un llibre de relats, de divuit contes on l'autor realitza un viatge, no a l'horitzó llunyà de l'espai, sinó a l'interior dels seus protagonistes. Com acostuma a passar amb Bradbury (Farenheit 451, The Martian Chronicles, The Golden Apples of the Sun), la veracitat científica és insignificant. No importen els combustibles dels coets, els ambients extraterrestres, la relativitat... l'espai, l'univers o la ficció no son el fí d'aquestes histories. Simplement, les catalitzen, actuen com a vectors. La melancolia i la solitud dels protagonistes, juntament amb les seves decisions, son els verdaders protagonistes en les obres de Bradbury.

Els divuit contes d'aquest volum son únics. Podríem escriure una única ressenya per a cadascú, i quedar-nos curts. Cada un transmet una emoció diferent, un sentiment únic. En aquesta ressenya, però, em limitaré a descriure els que més m'han colpit i agradat.

the illustrated man
De nou, us mostro la meva edició del llibre
Kaleidoscope, el segon relat, produeix una barreja de melancolia i esperança un xic estranya. Aquest conte narra com desprès d'un accident, uns astronautes acaben flotant a l'espai, en direccions diferents i allunyant-se cada cop més els uns dels altres. Sorgeixen enfrontaments entre ells baralles, però només hi ha una certesa: Al final, tots es trobaran amb el mateix destí, la mort. L'horitzó del protagonista, serà el més cruel de tots, car que s'haurà d'endinsar, sense cap tipus de protecció, en la salvatge atmosfera de la mateixa Terra, i esdevenir quelcom més que un ésser humà.

Kaleidoscope
Segurament la meva escena preferida del volum
The Last Night of the World, representa clarament l'estil de Bradbury. De nou, ens envaeix una barreja estranya de sentiments contraposats, tristesa i alegria. El món es prepara per a la seva fi, i tota la població roman tranquil·la, en pau... Una visió molt diferent al tòpic del caos previ al apocalipsis.

The Rocket, uns dels últims contes del volum, ens mostra la immensitat de l'amor d'un pare envers als seus fills, capaç de dur-los en un increïble viatge interestel·lar. En aquest relat, Bradbury pretén mostrar-nos el poder de la innocència i la il·lusió. No som els humans, doncs, uns nens que tot just ara comencen a donar les seves primeres passes en el Cosmos?

Important mencionar el personatge de l'Home il·lustrat. Malgrat no tenir incidència directa en la majoria dels contes, ens serveix com a fil conductor, i personalment, la seva psicologia m'acaba sorprenent en l'últim dels relats, on es presenta com a un personatge més rodó del que sembla, i en última instància, molt gris.
the illustrated man
L'home il·lustrat i els seus dimonis...

The Illustrated Man és molt més que un recopilatori. Ens obre una finestra al cel, a les estrelles, a nosaltres mateixos, a partir d'històries senzilles i simbòliques, les quals fan estremir profundament, com The Long Rain, on s'explica la història d'un grup d'astronautes que, perduts en la eterna pluja de Venus, esdevenen bojos. Bradbury és únic, i sense cap mena de dubte, mereixedor del títol de “El Poeta de la Ciència Ficció”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

ANDRÒMEDA

A la llunyania, marxava Andròmeda. I a la llunyania, reia Andròmeda. Tenyia el cel d’or i plata incandescents, mes el seu fulgor era d’un ...