16 de jul. 2016

TOP LECTURES DEL 2016 (1R SEMESTRE)

En aquesta ocasió volia fer un recopilatori d'aquells llibres que més he gaudit durant la seva lectura. Això no implica que siguin millors o pitjors, doncs ni jo sóc cap autoritat, ni és aquest l'objectiu de la llista. Simplement, per algun motiu o altre, m'han resultat més atractius de llegir, i per això, els destaco. Comencem!

(Per cert, l'ordre no indica una major preferència per part meva. Totes les obres exposades en aquesta llista tenen la mateixa rellevància)

1. THE ILLUSTRATED MAN

Aquesta obra, escrita per Ray Bradbury, ja la vaig ressenyar amb anterioritat en aquest blog. Realment, m'agrada més altres llibres de l'autor com The Martian Chronicles, però no puc negar el fet que alguns dels seus contes m'encantaren. Destaco Kaleidoscope i The Last Night of the World.

the illustrated man

2. STARSHIP TROOPERS

Un altre llibre que també vaig ressenyar. Aquest últim, escrit per Robert Heinlein, fou una grata sorpresa. El tenia perdut pel prestatge, amb poques possibilitats de ser llegit degut al seu alt component “militar”, quan finalment em decidí a llegir-lo. Cal comentar que posseïx un cert component juvenil, doncs potser és una obra més dirigida a adolescents i joves.

starship troopers

3. 2001: A SPACE ODYSSEY

En aquest cas, 2001: A Space Odyssey, escrit per un dels grans, Arthur C. Clarke, era una taca en el meu expedient com a seguidor de la ciència ficció (i encara tinc moltes que caldran ser esborrades!). No em defraudà. Ciència ficció dura, una obra segmentada en 3 parts molt interessants, i un important component filosòfic.

2001

4. THE EGYPTIANS

Una aposta que em sortí extraordinàriament bé (per altra banda qui ho podria dubtar, tenint en compte que estem parlant del gran Asimov!). Es tracta d'un llibre lleuger, versàtil i centrat principalment en la política i la historia militar dels Egipcis, anat del període Predinàstic fins a la dominació Àrab, abordant gairebé 4000 anys. Molt recomanable. És més, reconec que ja m'he comprat dos obres més d'aquesta mateixa índole: The Roman Republic i The Roman Empire.

Egypt

5. THE GOD DELUSION

Richard Dawkins és un autor que m'agrada molt. Ja he tingut el plaer de llegir The Selfish Gene (potser el més cèlebre dels seus llibres) i Unweaving the Rainbow (on tracta de mostrar la bellesa de la ciència), els quals vaig gaudir molt, però volia copsar un obra amb un to encara més crític, i aquesta era la més indicada. Sense anar més lluny, The God Delusion ha estat un dels motors principals que m'impulsà a escriure l'assaig Perquè sóc Ateu, publicat fa escassament deu dies. Com a Ateu, em seno identificat amb les seves idees, i comparteixo la majoria de les seves preocupacions.

Richard Dawkins quote

I aquest ha estat un breu resum. Actualment ja he llegit un llibre que consideraré de cara al segon Semestre, Microcosmos, de Lynn Margulis i Dorion Sagan, un interessantíssim llibre que tracta del món microscòpic, la seva evolució i la importància que té aquest sobre nosaltres, el Macrocosmos.


Espero que tingui molta competència alhora de sortir elegit per a formar part del Top de llibres del segon semestre de 2016.

2 comentaris:

  1. Una mica monotemàtic tot plegat, però està clar que s'ha de llegir allò que ens agrada, i el que ens agrada ens crida. D'aquests només he llegit 2001, i he de dir que no em va agradar massa, però no sóc un gran fan de la ciència ficció, ho he de reconèixer. Ah, Lynn Margulis era una crack molt reconeguda en el món de la biologia, reconeguda i admirada. La impulsora de la teoria endosimbiont. No he llegit res d'ella, ho he de reconèixer, però hauria de fer-ho.

    ResponElimina
  2. Cert, però crec que mica en mica començo a obrir una mica més el meu propi ventall d'opcions. Aquest estiu, però, vull intentar fer una primera incursió als clàssics. (una mica de tot, des de Plató fins a Lao Tse). Ja aniré informant dels meus progressos mitjançant el blog.

    Per cert, et recomano molt a Lynn Margulis. La seva redacció és (almenys des del meu punt de vista) una mica repetitiva a vegades, però realment exposa idees brillants, com la endosimbiosis, o la del microcosmos com a centre vital de la biota terrestre (i com a centre vital em refereixo a responsables últims de totes les accions que puguin transcendir a la totalitat de la vida. els humans i altres animals doncs, som titelles.

    ResponElimina

ANDRÒMEDA

A la llunyania, marxava Andròmeda. I a la llunyania, reia Andròmeda. Tenyia el cel d’or i plata incandescents, mes el seu fulgor era d’un ...