TRES GRANS MOMENTS

Un dels millors atributs de la ciència ficció és la capacitat d'impressionar al lector amb imatges fascinants i impossibles (almenys avui en dia). La visió de llocs situats a l'altre banda del Cosmos, de naus gegantines travessant l'espai o de tecnologies in-diferenciables de la màgia (seguint la tercera llei de Clarke) pot trasbalsar a un lector (en sentit positiu! ... o no... ), o en el cas d'avui, a un teleespectador.

Vega...

A continuació, voldria mostrar a les tres escenes fílmiques  de ciència ficció que més m'han colpit i agradat. El meu bagatge encara és petit i limitat, i estaria encantat de descobrir altres escenes que hem poguéssiu recomanar. Em sento com un intrús que mira pel pany d'una enorme mansió, encara queda tant per descobrir!

1. LA CACERA D'HUMANS AL PLANETA DELS SIMIS (The Planet of the Apes)

2. LA POSTA DELS DOS SOLS EN TATOOINE (Star Wars IV: A New Hope)

3. EL VIATGE DE LA DR ELLIE ARROWAY (Contact)

WATER + POTASSIUM = ?

Si voleu una mica de cultura general Química, aquest és el vostre vídeo!

Chemical party...

Pd: El Neó pot formar alguns compostos, com per exemple el F₈Ne₇ (amb el Fluor). No està tot perdut!

LO MILLOR I LO PITJOR DE STAR WARS VII (SPOILERS!)

The Force Awakens és un film clarobscur. Té molta llum, això és innegable, però també deixa entreveure unes llargues ombres negres de dubtes, uns dubtes que l'espectador percep amb recel. No era una pel·lícula fàcil de fer. Malgrat l'enorme poder mediàtic de la saga, el llargmetratge estava destinat a enfrontar-se amb enormes obstacles i crítiques.

Des del meu punt de vista, ho ha aconseguit. Supera a les preqüeles, però es manté lluny encara de la trilogia inicial.

En tot cas, comencem aquesta valoració. Evidentment, hi hauran grans spoilers, així que esteu avisats. Com diria Gandalf: “fugiu insensats!”

Fugiu insensats!!

LO MILLOR:

1. L'estil.

Evidentment, aquest ha estat un dels punts forts del llargmetratge. No hem comptat amb un superheroi amb espasa laser en el minut 1 de film, com en les preqüeles, sinó que ens hem topat amb personatges normals, que han hagut de sobreviure durant al transcurs de l'aventura a pesar de les seves enormes limitacions. Ni Rey, que se'ns presenta com a una drapaire de Jakku, o Finn, un soldat de la Primera ordre, son herois pròpiament dits. No us recorden a un granger de 19 anys de certa granja de Tatooine? Més persecucions espacials, més pistoles laser, i menys ordres templàries... Gràcies

Una de les moltes persecucions del film

2. Kylo Ren

He de reconèixer que vaig ser un gran crític del nou model d'espasa d'en Kylo Ren. Em semblava ridícula (i encara m'ho sembla una mica, malgrat conèixer la seva història i que aquesta tingui força sentit). Amb el personatge, tres quarts del mateix. “Un altre emmascarat” Pensava.

M'equivocava.

Kylo Ren és un personatge verdaderament interessant. No és un vilà. Almenys, no en un primer moment. Sabem la seva procedència i part dels seus temors. Ser fill de la Princesa Leia i en Han Solo no ha de ser fàcil. Segur. També coneixem que va tenir un entrenament jedi, gràcies al seu oncle. Ell i tres o quatre nens més van ser entrenats pel gran Luke Skywalker en persona. Però en Kylo Ren (abans Ben Solo) fou seduït pel costat fosc de la força, i els traí.

Però que té d'especial? Doncs que ens trobem davant d'un personatge incomplet i imperfecte. No és fred i calculador com l'Emperador o el mateix Darth Vader. Es impulsiu, s'equivoca i té reaccions fins a cert punt “immadures”. Vaja, tot el que l'Anakin Skywalker hauria d'haver estat quan va caure al costat fosc de la força.

Un personatge amb molt de potencial

3. Han Solo

I més concretament, la seva mort a mans del seu propi fill. No penseu pas que sóc sàdic, o que odiava al personatge (tot el contrari), però era necessari. Cal destacar que gran part de la pel·lícula es un homenatge al mateix Solo, un adéu a una gran personalitat. A més a més, el seu assassinat permet la consagració del seu fill com a un vilà de debò. El seu decés es el clímax de la pel·lícula, amb un crit de wookie inclòs.

L'últim adeu?

I ara, passem a repartir llenya... Lo pitjor!

LO PITJOR:

1. Poca creativitat

Abans he comentat que l'estil proper a la trilogia original era un dels punts forts de la pel·lícula. Totalment veritat. Però hi ha un límit.

Hi ha moments del film que semblen copiats de l'episodi IV, literalment. Jakku, el missatge, la base Starkiller (la tercera, que no aprenen?) etc.

Però el que més em molesta és la situació actual de la Galàxia. Entenc que desprès de Endor l'imperi no quedes totalment destruït. Entenc l'existència de la Primera Ordre. Però perquè la República es tant dèbil? Que han estat fent? I l'ordre Jedi? Només va reclutar quatre o cinc nous aprenents, un dels quals va assassinar als altres i va esdevenir un Cavaller de Ren. Luke, has fracassat!

A la tercera no va la vençuda!

2. Líder Snoke

Aquesta no la passo. El senyor gegant de l'holograma ha resultat ser patètic. Quin tipus de Lord maligne és? Però si no castiga ni s'enfada envers als errors dels seus seguidors (com el mateix Kylo Ren).

Qui redimonis és? Comprenc i accepto que encara no rebel·lin la seva identitat, però el seu aspecte és una mica penós. No intimida gens ni mica, no transmet.

Ho sento, però aquest personatge no ha tingut un bon inici. Potser, quan es desveli la seva identitat millorarà la seva trama. Darth Plagueis? Operador?

No em convenç...

3. Poe Dameron

Quan el vaig tornar a veure desprès de l'accident amb el TIE fighter, vaig pensar “Tolkien ha ressuscitat, ha participat en el guió de la pel·lícula i s'ha tornat a marcar un Gandalf”. Ho sento per tornar a semblar insensible, però penso que aquest personatge hauria d'haver mort. Havia complert la seva missió. La localització d'en Luke Skywalker havia arribat a la Resistència. Quina funció li quedava per complir?

Doncs destruir la Base Starkiller. Es veritat. Però no ho podria haver fet en Finn?

El millor pilot de la Resistència!

I fins aquí les meves consideracions sobre el film. Com he comentat abans, és una pel·lícula entretinguda i recomanable. Respecte a “Lo pitjor”, son puntualitzacions, que espero (i crec) que és solucionaran en la següent entrega, la qual serà, segurament, molt fosca.

Que la força us acompanyi!

NOVES ARMES I UNIFORMES A LA PROPERA PEL·LÍCULA DE STAR TREK

Malgrat no ser un gran fan dels films d'aquest univers (considero molt més bones les sèries, especialment Star Trek, The Next Generation), he de reconèixer que almenys  son entretinguts, i que compleixen amb la important funció d'atreure a nous seguidors.

Desprès dels reebots dirigits pel director JJ Abrams (Star Trek i Star trek Into Darkness), ha arribat el torn de Justin Lin, qui s'estrenarà amb nous dissenys per als uniformes, armes... etc Vaja, una "remodelació" semblant a la que sofrí el món de Star Wars amb The Force Awakens. Complirà les expectatives? El nom del llargmetratge serà Star Trek Beyond.

Chris Pine i Zachary Quinto, els nous Kirk i Spock

A continuació, us deixo un vídeo on s'explica i s'exposa més detalladament aquests canvis en el "atrezzo" del film:

CALENDARI DEL CEL 2016

Us deixo un interessantíssim resum dels principals esdeveniments astronòmics d'aquest 2016

Font: http://universe2go.com/es/calendario-del-cielo-2016/

GALAXY QUEST: AVENTURES FORA DE HOGWARTS

Aquest matí s'ha conegut la pèrdua d'Alan Rickman, de 69 anys, un dels "malvats" més estimats del món de la fantasia. Podria dedicar una llarga entrada al seu paper com a Severus Snape, però no és l'objectiu del meu petit homenatge.

Avui m'agradaria presentar una pel·lícula, no tant coneguda com la elogiada saga de Harry Potter, en la qual també participà: Galaxy Quest.

Que hi ha fa la tinent Ellen Ripley (Alien)?

No donaré molts detalls sobre la trama d'aquest film. Simplement, voldria comentar que es tracte d'una parodia de Star Trek (principalment), molt divertida i plena d'humor, on veiem a un Alan Rickman sense la seva característica capa negra però amb el seu toc d'humor negre i mal geni de sempre. Molt Recomanable.

TINC UNA FILLA STORMTROOPERS!

Farà uns capvespres vaig descobrir un canal al YouTube que dedica part dels seus vídeos a imaginar, mitjançant curts d'animació, els finals alternatius d'algunes de les pel·lícules i series de televisió més cèlebres de tots els temps. Cal dir que son molt divertits, i que acostumen a ser una crítica envers els errors estructurals de la pel·lícula o sèrie a la qual parodien. A continuació, us deixo un enllaç al seu canal, i un vídeo d'exemple ("Como el Retorno de Jedi deberia haver teminado").

Pd: Respecte al títol de la entrada, si mireu el vídeo ho entendreu

Como Deberia Haber Terminado

RESSENYA - LA METAMORFOSIS

Les lectures obligatòries (i com a tals, em refereixo a les de Primaria, Secundaria i fins i tot a Batxillerat) no acostumen a ser gaire apetitoses. Però no generalitzem, perquè n'hi han de molt bones, com el mateix El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha (potser la millor obra literària de l'Historia), tot i que en general, la majoria no superen un nivell “acceptable”. I de nou, desitjo justificar-me. No afirmo que l'escriptor de torn de la novel·la del segon trimestre de 3r d'Eso fos dolent. Simplement, opino que el llibre en qüestió manca totalment d'interès. Potser per voler ser massa proper a l'estereotip de lector adolescent (a vegades sembla que ens tractin d'ases, utilitzant un vocabulari que només admetrien els que, justament, no llegeixen) o potser per estar massa censurats (Tampoc caldria però, que tots els llibres fossin Joc de Trons). En tot cas, son avorrits. I sincerament, quan se'm va presentar La Metamorfosis (originalment Die Verwandlung), de Franz Kafka, no li vaig donar gaires esperances. Coneixia lleugerament l'argument, tot i que no m'impressionava gens ni mica, i per acabar-ho d'adobar, m'havien arribat veus dient que era summament dens i espès. En conclusió, el vaig jutjar superficialment.

I com acostuma a passar, em vaig equivocar.

De que tracta aquest relat? Doncs d'un home que, de la nit al dia (literalment), esdevé un insecte. Ampliem una mica la informació. El protagonista, Gregor Samsa, treballa com a viatjant d'una empresa amb l'objectiu de mantenir la seva família, vinguda a menys a causa dels seus deutes. Es tracte d'un personatge absolutament altruista, que dedica tots els seus esforços a mantenir al seu pare, a la seva mare i a la seva germana. Un matí, però, es desperta convertit en una espècie d'escarabat gegant. A partir d'aquí, la situació es deteriora. La seva existència queda relegada a una minúscula habitació, i mica en mica, la seva família el va marginant cada cop més. A sobre, aquests han de prendre la iniciativa econòmica de nou (el pare feia més de cinc anys que no treballava), i es veuen obligats a passar moments de crisis i gairebé pobresa. Finalment, passarà allò inevitable: La mort del protagonista.

Imagineu l'horror de despertar un dia convertit en insecte!

Aquesta obra té molts aspectes a destacar, car que ella, i més concretament l'autor, han influenciat la literatura de bona part del segle XX. Primerament, parlem del Kafkianisme (mot que deriva del cognom de l'autor, Kafka). Aquesta paraula fa referència a l'absurd, a les situacions estranyes i gairebé sense sentit. Fins i tot, jo la relacionaria una mica amb l'esperpent de Valle Inclan (una afirmació que segurament em podria costar una brutal pallissa a mans de qualsevol humanista). Però, quina es la importància del Kafkianisme (si en te alguna clar)? Senzillament el Kafkianisme mateix, la seva naturalesa. I La Metamorfosis, es un clar exemple. No trobeu l'absurda transformació del protagonista meravellosa? Com si tu, lector, et convertissis en un porc de sobte, mentre llegeixes el meu blog. Idiota oi? Doncs també és esplèndid.

Seguim, perquè els personatges també son un cas. Primerament, ens trobem amb el pare. Un home gran però no ancià, en un principi bastant gandul i acomodat, que sofrirà una transformació al haver de tornar a suportar el pes familiar. La seva figura es crucial per a Gregor i el mateix Kafka, ja que representa l'autoritarisme del pare envers al fill (un tema que Franz Kafka aborda en altres relats). La mare, es tot el contrari. Se la mostra dèbil i tendre, indefensa envers la realitat. En un principi, és qui mostra més empatia cap al seu fill, però tot canvia quan veu el seu nou aspecte per primer cop. Incapaç de superar la superficialitat, també l'abandonarà. La germana, Grete, és potser el personatge més complicat (sense comptar al mateix Gregor). En un primer moment, se'ns presenta com a una persona sense cap utilitat, que passa els dies tocant el violí i dormint. Mica en mica, anem descobrint el seu caràcter: Determinació, decisió, i sobretot, egoisme. Malgrat ser la salvació del seu germà durant el principi del relat, acabarà sent la seva perdició. També son rellevants la figura del gerent de la empresa d'en Gregor, implacable i gairebé tirànic amb el seu pobre empleat, o la dels tres hostes, que presenten un semblant de superioritat en tot moment. Les criades son menys importants, excepte la tercera, qui proporciona un toc d'humor a la narració

En tot cas, l'element més important de la història és el mateix protagonista. Com he comentat abans, en Gregor Samsa es extremadament altruista. Viu dedicat a la seva família, i l'exemple més clar el veiem durant el primer matí desprès de la transformació. A pesar de les evidències, a pesar de la seva nova fisiologia, ell insisteix en tornar al treball. Davant del gerent, es mostra suplicant, i intenta comunicar-se amb ell i amb la seva família, qui l'ignora, com a un animal. Desprès, acceptarà la seva condició, i no abandonarà mai el seu confinament. Els pocs actes de “desobediència” no provindran directament del seu egoisme, sinó que seràn deguts a situacions extremes. A més a més, mai recriminarà el comportament de la seva família. Intentarà comprendre l'incomprensible, entendre la raó del seu abandonament. En última instància, es sentirà culpable i es deixarà morir lentament.

La situació es va deteriorant lentament, fins al final...

La Metamorfosis és un relat que fa pensar. Reflecteix a l'autor, ensenyant la seva personalitat i les seves pors. El protagonista es troba contínuament atrapat en un ambient claustrofòbic, aïllat, malalt, i sotmès a un règim dictatorial per part de la seva pròpia família (especialment el Pare). Hi han estudis que afirmen que La Metamorfosis és una autobiografia exagerada del mateix Franz Kafka. Jo m'atreviria a dir una mica més: La Metamorfosis no només és una autobiografia de l'autor, sinó que també és una crítica a l'egoisme humà envers als altres, i al model familiar exposat en el llibre, que sembla funcionar únicament quan la seva llosa incompresa, en Gregor, desapareix.

Y.M.C.A... ESPERA NO! G.T.C.A!

Una de les millors parodies de la xarxa. I desprès diuen que els científics no tenim humor... Amb tots vosaltres, G.T.C.A.!

Pd: Estudio Bioquímica ;)

Lletra:

Enyzme, whatcha doin’ today
I said enzyme, want to make DNA
I said enzyme, show me your binding way
Let me mix you with some primers

Enzyme, time to build a new strand
I said enzyme, cause I know that you can
I said enzyme, these letters also spell DAN

All we need to get things started
Is just a little bit of G.T.C.A.

I can build DNA
I can be a big star
you’re the key to my P.C.R!

that’s right I’m talking ’bout
G.T.C.A!
just a little bit of G.T.C.A!

I can make some new strands
I can view all my bands
I can be the best that I can

Enzyme, you have come a long way
But in my lab
demands are higher today

I said enzyme, now it’s time to go fast
We have got to increase throughput
Enzyme, i think I found what I need
It’s an enzyme, it gives me much higher speed
It goes so fast, when it builds DNA
All we need to get it started

Is just a little bit of G.T.C.A!
Is just a little bit of G.T.C.A!

I can build D.N.A.
I can reach for the stars
I can do faster P.C.R!

That’s right I’m talking ’bout
G.T.C.A!
Just a little bit of G.T.C.A.
I can make bigger strands
I can view better bands
I can be the best that I can
YEAH!

A.G.T.C. o G.T.C.A.? en que quedem?

QUIN PERSONATGE DE STAR WARS ETS?

Aquesta tarda m'he topat amb aquest divertit enllaç, que et diu quin personatge de Star Wars series basant-se amb la música que escoltes al Spotify. Pot semblar una bajanada, però és molt més fiable que la majoria dels tests que ronden per la xarxa.

A mí m'ha sortit el Darth Vader... (suposo que el Heavy i el Punk han influït)

http://spotify-starwars.com/

QUIN ENDING US AGRADA MÉS?

Aquest ha estat el Nadal de Star Wars, això es indiscutible. Personalment, m'he retrobat amb una saga que, com acostuma a succeir quan em capfico amb alguna cosa, m'ha captivat de nou. He tornat a mirar totes les pel·lícules, inclosa The Force Awakens, he llegit nous articles sobre l'univers expandit (fins i tot aquells que actualment han esdevingut no canònics) i he tornat a jugar als meus videojocs favorits (Star Wars Battelfront II principalment). No he parat vaja.

Alguna vegada heu rellegit un llibre? Pot semblar feixuc, i en última instància, tot depèn molt del volum en concret, però de tant en tant, pot arribar a ser una experiència al·lucinant. Perquè? Doncs com a conseqüència de l'enorme quantitat de detalls, alguns vilment amagats, que esperen entre les pàgines de la majoria dels llibres (o almenys, en les pàgines dels llibres bons). Poden ser curiositats, però també grans trames que enriqueixen de forma extraordinària al lector. I ho dic per experiència pròpia. M'he llegit una vintena de cop la majoria dels llibres de Harry Potter, i cada nova lectura m'aporta nous descobriments, paraula de lector.

I deixant de banda la discussió sobre si sóc un bordegàs per abusar tant de Hogwarts, m'agradaria centrar-me en la raó que m'ha impulsat a realitzar aquesta entrada: El final de Star Wars VI, Return of the Jedi.

Com sabreu, aquesta pel·lícula es centra en la destrucció final de l'imperi, el triomf de la rebel·lió, i el retorn d'Anakin Skywalker al costat lluminós de la força. L'escena final mostra la celebració de la victoria sobre l'imperi i la fi de l'opressió que aquest exercia sobre els milers de móns de la galàxia. Desprès de cremar les despulles del seu pare, Luke pot apreciar, momentàniament, els esperits de la força de l'Obi-Wan Kenobi, d'en Yoda, i finalment, del seu pare, redimit i amb un càlid somriure.

I aquí comença la polèmica.

A l'edició original (1983), l'actor que feia d'Anakin Skywalker era en Sebastian Shaw, però a la reedició del 2004, fou remplaçat per en Hayden Christensen, l'Anakin de l'episodi II i III.

Cada una transmet sentiments diferents...

L'opinió general i acceptada es que la reedició fou massa invasiva en aquesta escena. Alguns afirmen que fou gairebé un sacrilegi. Jo també opinava semblant, car que no era especialment admirador de la nova trilogia, i per altra banda, em semblava malament per al treball de Sebastian Shaw.

Desprès d'haver tornat a veure Return of the Jedi (la reedició), estic més confós. S'ha d'admetre que hi ha una millora gràfica important, i la nova cançó que acomiada l'escena és, senzillament, perfecta. A més a més, en Hayden Christensen aporta una espècie de sentiment de perdó, de melancolia envers el passat.

(No vull interrompre l'entrada amb un comentari cínic, però caldria dedicar una altre post a analitzar si la "redempció" del Darth Vader es acceptable, perquè la pel·lícula sembla "oblidar" tots els crims que havia comés, alguns terribles, com l'assassinat de desenes de nens al temple Jedi). 

En tot cas, tinc sentiments ambigus. Malgrat totes aquestes millores, la filmació original (Sebastian Shaw), posseeix una màgia especial...

I vosaltres, amb quina us quedeu?
                                                                                         

ESTEM D'ANIVERSARI!!

Ahir, 2 de Gener, va fer 96 anys del naixement d'Isaac Asimov, un dels escriptors més grans de la ciència ficció, amb esplèndids llibres com Jo, Robot, Els propis deus, La fí de l'eternitat i evidentment, tots els inclosos en el cicle de Tràntor. La seva aportació a la literatura, però, fou molt més amplia (però no menys magnifica). Destaquen tots els seus llibres de divulgació científica, de Historia, o fins i tot de Fantasia.

Isaac Asimov ha estat un referent, ha marcat un abans i un desprès. La seva obra és universal, i perdurarà en l'eternitat. No dubto en afirmar que és el meu autor favorit, i per aquest motiu, li dedico aquest petit homenatge.

"La vida és agradable, la mort és tranquila. Lo dolent és la transició!"

INFORMACIÓ!! GEORGE R.R. MARTIN CONFIRMA QUE NO HA ACABAT THE WINDS OF WINTER!!

Sembla mentida, però el nostre estimat escriptor nord-americà, que ja conta amb la formosa edat de 67 anys, ens ha clavat a tots una bona punyalada d'obsidiana. Com ja sabiem, Martin no acostuma a complir amb les dates de termini.

Ara bé, no hem de ser crítics.

George R.R Martin. No us recorda massa a Haviland Tuf?

Tots els lectors d'aquesta meravellosa saga coneixem les complicades trames que envolten a cadascun dels llibres, i per inacció, també hauriem de sentir empatia envers a Martin. En última instancia, l'objectiu final es la redacció d'un llibre tan esplèndid com els anteriors.

Així doncs, desitjo molts ànims al George R.R. Martin, amb l'esperança que la suma de totes les mostres de suport, per part de tots els seus lectors, li donin les forces necessàries per a finalitzar el llibre el més aviat possible. Mentrestant, podrem continuar gaudint de Game of Thrones, que estrenarà la seva sisena temporada cap a mitjans d'Abril.

A continuació, ús deixo l'entrada original, publicada pel mateix Martin, i també l'analisi que fa lossietereinos.com sobre la citada entrada (amb la traducció al castellà incluida):

Entrada original:

http://grrm.livejournal.com/465247.html

lossietereinos.com:

http://lossietereinos.com/george-r-r-martin-se-sincera-vientos-de-invierno-no-se-publicara-antes-de-la-sexta-temporada/

RESSENYA - FIASKO

Estem francament acostumats als extraterrestres habituals. La seva hipotètica morfologia és un dels majors tòpics de la ciència ficció. Verds, ulls grans, caps inflats i ovalats, aquests son els més típics. També hi han els reptilians, com els de la cèlebre serie V (tant en l'original de l'any 1983 com en el remake del 2009). O els Aliens! Tampoc ens hem d'oblidar de les nombroses races de Star Trek i Star Wars, com els Vulcanians (Spock!) o el Wookies (Chewbacca!). Personalment gaudeixo, amb una mica de mala fe, de la innocència d'alguns guionistes i escriptors de certs productes de qualitat “dubtosa”, capaços de mostrar-te éssers primitius psíquicament i físicament (com cucs llefiscosos o insectes sense gairebé cap indici de racionalitat) en possessió de majestuoses naus espacials d'una complexitat inimaginable. S'olora a Kafka quan veus al grill de torn manipulant, tot ell enganxós, els comandaments d'un immaculat coet platejat.

L'Spock podria ser el nostre oncle...

Malgrat que la majoria dels exemples citats formen part de bons exponents de la ficció relacionada amb l'espai i les civilitzacions extraterrestres, hem d'acceptar la seva limitació alhora de mostrar als hipotètics alienígenes. Quasi mai es plantegen formes no humanoides. Perquè sempre han de tenir dos braços i dos cames? O un cap? Han d'estar conformats per Carboni? I si fossin de Silici? La sang ha de ser sempre vermella? Molts pocs extraterrestres son verdaderament diferents a nosaltres, i la raó, en última instància, recau a la dificultat de fugir de l'antropocentrisme humà que tant ens caracteritza a tots.

Doncs Stanislaw Lem, l'autor de Fiasko, en fuig perfectament, i converteix als extraterrestres en un dels punts forts del títol.

Contextualitzem-nos una mica. Fiasko fou escrit, com acabem d'enunciar, per l'autor Polac Satnislaw Lem (1921-2006), l'any 1986 (fou publicada en el 1987). El llibre tracta sobre el primer viatge interestel·lar de la humanitat, amb l'objectiu final d'establir contacte amb una civilització extraterrestre. Tal com indica el llibre, l'expedició no acaba de funcionar com es preveia en un principi. Comencen a sorgir múltiples adversitats, i la tripulació ha de prendre un seguit de decisions, que portaran a una serie de conseqüències, i al final, a un inesperat (o no tant) desenllaç.

Passem ara a descriure allò que converteix aquest volum en una gran obra mestra, aclamada sovint com a la culminació de Lem com a escriptor.

Primer de tot, el tecnicisme. Soc conscient que aquest és un punt qüestionable, car que no tothom pot gaudir de la constant argumentació i racionalització de la majoria dels elements ficticis que Lem ens presenta a Fiasko. El viatge interestel·lar, la reanimació del protagonista o les diverses intervencions de la nau espacial en el sistema solar alienígena son brutalment (realment mereixen aquest adjectiu) detallats i justificats en el llibre. I es d'agrair. Personalment, estic fart de les moltes omissions en aspectes tècnics que duen a terme alguns productes de ciència ficció (especialment les pel·lícules i les sèries de Televisió). I que consti que no em refereixo a la ciència ficció tova (com la que desenvolupa Ray Bradbury), perquè aquesta té uns altres objectius i missatges. A “l'estiu del coet” (el primer capítol de Cròniques Marcianes), no importa el tipus de propulsió que utilitza la nau. No obstant, si és necessari transmetre la calidesa del coet envers l'espai, envers el món...

Un altre punt clau es la psicologia dels membres de l'expedició. Es destacable, no només les seves decisions, sinó també l'evolució dels seus pensaments. Al llarg de l'obra, ens trobem davant d'episodis d'arrogància, egoisme i falta d'empatia. La seva desesperació davant les adversitats es tan gran, que esdevenen incapaços d'entendre als alienígenes, amb fatals resultats. Mica en mica, els tripulants van perdent els escrúpols, provocant un augment en la violència de les seves accions, sense adonar-se que estan atemptant contra la llibertat d'uns éssers que no tenen cap tipus d'interès en el contacte, en part a causa dels seus propis conflictes interns, i en part, a causa del que hem comentat abans: La llunyania psíquica i física entre els extraterrestres i els terrícoles.

La portada del llibre (de nou la meva edició!) ja ens mostra la importància que tindrà el llenguatge científic

Es destacable el rol del protagonista i del sacerdot (ambdós membres de la tripulació). El primer, al ser un estrany, un ressuscitat d'altres temps (literalment), sembla ser l'únic amb possibilitats de comprendre als alienígenes. El segon, per altra banda, es un mediador. La seva neutralitat contrasta amb el seu desig de fer el bé. El seu propi Bé.

Fiasko és, sense cap mena de dubte, una crítica a la incomprensió. Un llibre dens i feixuc, però increïblement interessant, on l'emoció mai decau. El seu major assoliment és la capacitat de confondre al lector. Personalment, em vaig adonar massa tard de tota la injustícia que, al voler forçar el contacte, va cometre la humanitat...