QUIN ENDING US AGRADA MÉS?

Aquest ha estat el Nadal de Star Wars, això es indiscutible. Personalment, m'he retrobat amb una saga que, com acostuma a succeir quan em capfico amb alguna cosa, m'ha captivat de nou. He tornat a mirar totes les pel·lícules, inclosa The Force Awakens, he llegit nous articles sobre l'univers expandit (fins i tot aquells que actualment han esdevingut no canònics) i he tornat a jugar als meus videojocs favorits (Star Wars Battelfront II principalment). No he parat vaja.

Alguna vegada heu rellegit un llibre? Pot semblar feixuc, i en última instància, tot depèn molt del volum en concret, però de tant en tant, pot arribar a ser una experiència al·lucinant. Perquè? Doncs com a conseqüència de l'enorme quantitat de detalls, alguns vilment amagats, que esperen entre les pàgines de la majoria dels llibres (o almenys, en les pàgines dels llibres bons). Poden ser curiositats, però també grans trames que enriqueixen de forma extraordinària al lector. I ho dic per experiència pròpia. M'he llegit una vintena de cop la majoria dels llibres de Harry Potter, i cada nova lectura m'aporta nous descobriments, paraula de lector.

I deixant de banda la discussió sobre si sóc un bordegàs per abusar tant de Hogwarts, m'agradaria centrar-me en la raó que m'ha impulsat a realitzar aquesta entrada: El final de Star Wars VI, Return of the Jedi.

Com sabreu, aquesta pel·lícula es centra en la destrucció final de l'imperi, el triomf de la rebel·lió, i el retorn d'Anakin Skywalker al costat lluminós de la força. L'escena final mostra la celebració de la victoria sobre l'imperi i la fi de l'opressió que aquest exercia sobre els milers de móns de la galàxia. Desprès de cremar les despulles del seu pare, Luke pot apreciar, momentàniament, els esperits de la força de l'Obi-Wan Kenobi, d'en Yoda, i finalment, del seu pare, redimit i amb un càlid somriure.

I aquí comença la polèmica.

A l'edició original (1983), l'actor que feia d'Anakin Skywalker era en Sebastian Shaw, però a la reedició del 2004, fou remplaçat per en Hayden Christensen, l'Anakin de l'episodi II i III.

Cada una transmet sentiments diferents...

L'opinió general i acceptada es que la reedició fou massa invasiva en aquesta escena. Alguns afirmen que fou gairebé un sacrilegi. Jo també opinava semblant, car que no era especialment admirador de la nova trilogia, i per altra banda, em semblava malament per al treball de Sebastian Shaw.

Desprès d'haver tornat a veure Return of the Jedi (la reedició), estic més confós. S'ha d'admetre que hi ha una millora gràfica important, i la nova cançó que acomiada l'escena és, senzillament, perfecta. A més a més, en Hayden Christensen aporta una espècie de sentiment de perdó, de melancolia envers el passat.

(No vull interrompre l'entrada amb un comentari cínic, però caldria dedicar una altre post a analitzar si la "redempció" del Darth Vader es acceptable, perquè la pel·lícula sembla "oblidar" tots els crims que havia comés, alguns terribles, com l'assassinat de desenes de nens al temple Jedi). 

En tot cas, tinc sentiments ambigus. Malgrat totes aquestes millores, la filmació original (Sebastian Shaw), posseeix una màgia especial...

I vosaltres, amb quina us quedeu?