10 de gen. 2016

RESSENYA - LA METAMORFOSIS

Les lectures obligatòries (i com a tals, em refereixo a les de Primaria, Secundaria i fins i tot a Batxillerat) no acostumen a ser gaire apetitoses. Però no generalitzem, perquè n'hi han de molt bones, com el mateix El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha (potser la millor obra literària de l'Historia), tot i que en general, la majoria no superen un nivell “acceptable”. I de nou, desitjo justificar-me. No afirmo que l'escriptor de torn de la novel·la del segon trimestre de 3r d'Eso fos dolent. Simplement, opino que el llibre en qüestió manca totalment d'interès. Potser per voler ser massa proper a l'estereotip de lector adolescent (a vegades sembla que ens tractin d'ases, utilitzant un vocabulari que només admetrien els que, justament, no llegeixen) o potser per estar massa censurats (Tampoc caldria però, que tots els llibres fossin Joc de Trons). En tot cas, son avorrits. I sincerament, quan se'm va presentar La Metamorfosis (originalment Die Verwandlung), de Franz Kafka, no li vaig donar gaires esperances. Coneixia lleugerament l'argument, tot i que no m'impressionava gens ni mica, i per acabar-ho d'adobar, m'havien arribat veus dient que era summament dens i espès. En conclusió, el vaig jutjar superficialment.

I com acostuma a passar, em vaig equivocar.

De que tracta aquest relat? Doncs d'un home que, de la nit al dia (literalment), esdevé un insecte. Ampliem una mica la informació. El protagonista, Gregor Samsa, treballa com a viatjant d'una empresa amb l'objectiu de mantenir la seva família, vinguda a menys a causa dels seus deutes. Es tracte d'un personatge absolutament altruista, que dedica tots els seus esforços a mantenir al seu pare, a la seva mare i a la seva germana. Un matí, però, es desperta convertit en una espècie d'escarabat gegant. A partir d'aquí, la situació es deteriora. La seva existència queda relegada a una minúscula habitació, i mica en mica, la seva família el va marginant cada cop més. A sobre, aquests han de prendre la iniciativa econòmica de nou (el pare feia més de cinc anys que no treballava), i es veuen obligats a passar moments de crisis i gairebé pobresa. Finalment, passarà allò inevitable: La mort del protagonista.
Gregor Samsa
Imagineu l'horror de despertar un dia convertit en insecte!
Aquesta obra té molts aspectes a destacar, car que ella, i més concretament l'autor, han influenciat la literatura de bona part del segle XX. Primerament, parlem del Kafkianisme (mot que deriva del cognom de l'autor, Kafka). Aquesta paraula fa referència a l'absurd, a les situacions estranyes i gairebé sense sentit. Fins i tot, jo la relacionaria una mica amb l'esperpent de Valle Inclan (una afirmació que segurament em podria costar una brutal pallissa a mans de qualsevol humanista). Però, quina es la importància del Kafkianisme (si en te alguna clar)? Senzillament el Kafkianisme mateix, la seva naturalesa. I La Metamorfosis, es un clar exemple. No trobeu l'absurda transformació del protagonista meravellosa? Com si tu, lector, et convertissis en un porc de sobte, mentre llegeixes el meu blog. Idiota oi? Doncs també és esplèndid.

Seguim, perquè els personatges també son un cas. Primerament, ens trobem amb el pare. Un home gran però no ancià, en un principi bastant gandul i acomodat, que sofrirà una transformació al haver de tornar a suportar el pes familiar. La seva figura es crucial per a Gregor i el mateix Kafka, ja que representa l'autoritarisme del pare envers al fill (un tema que Franz Kafka aborda en altres relats). La mare, es tot el contrari. Se la mostra dèbil i tendre, indefensa envers la realitat. En un principi, és qui mostra més empatia cap al seu fill, però tot canvia quan veu el seu nou aspecte per primer cop. Incapaç de superar la superficialitat, també l'abandonarà. La germana, Grete, és potser el personatge més complicat (sense comptar al mateix Gregor). En un primer moment, se'ns presenta com a una persona sense cap utilitat, que passa els dies tocant el violí i dormint. Mica en mica, anem descobrint el seu caràcter: Determinació, decisió, i sobretot, egoisme. Malgrat ser la salvació del seu germà durant el principi del relat, acabarà sent la seva perdició. També son rellevants la figura del gerent de la empresa d'en Gregor, implacable i gairebé tirànic amb el seu pobre empleat, o la dels tres hostes, que presenten un semblant de superioritat en tot moment. Les criades son menys importants, excepte la tercera, qui proporciona un toc d'humor a la narració

En tot cas, l'element més important de la història és el mateix protagonista. Com he comentat abans, en Gregor Samsa es extremadament altruista. Viu dedicat a la seva família, i l'exemple més clar el veiem durant el primer matí desprès de la transformació. A pesar de les evidències, a pesar de la seva nova fisiologia, ell insisteix en tornar al treball. Davant del gerent, es mostra suplicant, i intenta comunicar-se amb ell i amb la seva família, qui l'ignora, com a un animal. Desprès, acceptarà la seva condició, i no abandonarà mai el seu confinament. Els pocs actes de “desobediència” no provindran directament del seu egoisme, sinó que seràn deguts a situacions extremes. A més a més, mai recriminarà el comportament de la seva família. Intentarà comprendre l'incomprensible, entendre la raó del seu abandonament. En última instància, es sentirà culpable i es deixarà morir lentament.
Gregor Samsa
La situació es va deteriorant lentament, fins al final...
La Metamorfosis és un relat que fa pensar. Reflecteix a l'autor, ensenyant la seva personalitat i les seves pors. El protagonista es troba contínuament atrapat en un ambient claustrofòbic, aïllat, malalt, i sotmès a un règim dictatorial per part de la seva pròpia família (especialment el Pare). Hi han estudis que afirmen que La Metamorfosis és una autobiografia exagerada del mateix Franz Kafka. Jo m'atreviria a dir una mica més: La Metamorfosis no només és una autobiografia de l'autor, sinó que també és una crítica a l'egoisme humà envers als altres, i al model familiar exposat en el llibre, que sembla funcionar únicament quan la seva llosa incompresa, en Gregor, desapareix.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

ANDRÒMEDA

A la llunyania, marxava Andròmeda. I a la llunyania, reia Andròmeda. Tenyia el cel d’or i plata incandescents, mes el seu fulgor era d’un ...