Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Càpsula del Temps. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Càpsula del Temps. Mostrar tots els missatges

5 de març 2016

HUMANS, NOVES RESSENYES I CÀPSULA DEL TEMPS

M'agradaria dedicar aquesta breu entrada a tres temes en concret.

Primerament, voldria anunciar-vos amb alegria que m'han publicat el microrelat HUMANS a la web http://relatsencatala.cat/. Ja compta amb gairebé 600 lectures! Estic molt feliç, i confio en continuar publicant i escrivint nous texts. Citant al lema d'aquest blog, "Un lector viu mil vides abans de morir. Aquell qui no llegeix, en viu només una", penso que, des de l'experiència, hauria d'afegir el següent: "I qui escriu, en viu 1000 més!" 

No pararé d'escriure, i no puc imaginar viure sense fer-ho. Es com una droga, en tinc dependència. Com diriem els biòlegs (realment encara no ho soc :-) ), es tracta d'una relació simbiòtica.

Enllaç: HUMANS

Per altra banda, també tenia pensat anunciar-vos la meva intenció de seguir escrivint ressenyes. He de reconèixer que a vegades es una mica dur per això. Temo sovint no estar a l'altura, i reconec que he començat molts escrits (sobre Ubik, de Philip K. Dick o Cyberiada, de Stanislaw Lem ) que han quedat inacabats. Malgrat tot, estic segur que me'n sortiré tard o d'hora, i aconseguiré finalitzar alguna de les ressenyes. Només demano una mica de paciència. Just avui he arribat a l'última pàgina de 2001: A Space Odissey, d'Arthur C. Clarke i m'he quedat en estat de xoc. No descartaria, doncs, que en pocs dies aparegués una entrada amb el mateix títol...

Finalment, proposo enterrar aquesta entrada a la terra de l'internet, el profund i fred sòl de la xarxa, com si fos una càpsula del temps. D'aquí un any, si no hi ha cap Ragnarök abans, publicaré una entrada fent balanç de tot el succeït fins llavors. Que ens brindarà el futur d'aquest blog? Només el incansable temps ho dirà...

R. Giskard Reventlov.
R. Giskard Reventlov. Només sentia que l'havia de posar aquí, al final de l'entrada...

ANDRÒMEDA

A la llunyania, marxava Andròmeda. I a la llunyania, reia Andròmeda. Tenyia el cel d’or i plata incandescents, mes el seu fulgor era d’un ...