Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris civilització extraterrestre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris civilització extraterrestre. Mostrar tots els missatges

30 de maig 2016

RESSENYA - STARSHIP TROOPERS

Mai he estat gaire entusiasta amb tot allò relacionat amb el militarisme. Tot el contrari. Tinc una opinió bastant dura sobre aquest tema, i si bé he jugat a jocs de guerra i estratègia, vist alguna que altra pel·lícula i fins i tot haver-me interessat per certes guerres històriques, el meu interès per aquest món no ha estat més que això. Sincerament, no hi crec en les guerres i penso que un dia acabaran. Tampoc crec en els militars.
STARSHIP TROOPERS
La meva antiga versió
I justament, Starship Troopers, de Robert A. Heinlein, tracta sobre això: Militars.

Malgrat semblar una mica paradoxal, penso que no és un sense sentit que hagi disfrutat enormement amb aquest llibre. La bona literatura, tracti el que tracti, sempre es bona (una frase una mica redundant). M'explico. Starship Troopers, guanyador del premi Hugo l'any 1960, és un llibre magnific, entretingut, i malgrat la seva aparença poc apetitosa per a persones com jo, ha resultat ser una agradable sorpresa. Mai jutgis un llibre per la seva portada!

L'argument del volum, és simple. Tracta sobre la història d'un soldat, “Johnnie” Rico, a través dels anys durant els quals transcorre el seu aprenentatge i les seves primeres experiències com a membre de la infanteria mòbil, unes unitats especifiques de soldats especialitzades en atacs des del cel, gràcies a unes càpsules llançades des d'enormes naus espacials (el moment temporal del llibre es troba situat en el futur, i els viatges espacials son possibles). A més a més, assistim a nombroses converses entre el protagonista i, majoritàriament els seus instructors, durant les quals l'autor aprofita per a formular les seves idees sobre la moral, la ètica i les guerres.

El llibre es pot dividir en 3 parts: Una primera que tracta sobre el reclutament i l'entrenament del protagonista, una segona on som testimonis de les primeres experiències del Johnnie com a soldat ras, i una tercera on el protagonista, més madur, assumeix la responsabilitat d'esdevenir oficial. Durant les 3 etapes, hi ha un tret psicològic del Rico que sempre es repeteix i reafirma, la por a errar i decepcionar als altres. I sempre supera aquesta barrera, sobrevivint, adquirint experiència o aprenent d'altres més savis que ell mateix.
starship troopers
És innegable la inspiració de molts jocs, com el mateix Halo, en l'estètica d'aquest llibre
Starship Troopers és un llibre molt complet, i no és lliura de les crítiques. Els enemics, una espècie d'insectes alienígenes, son descrits com a éssers sense ànima ni consciència. Bé, és cert. Però des del meu punt de vista, penso que no es una descripció tan diferent a la de la pròpia raça humana. Al final, son dos espècies lluitant per la seva pròpia supervivència, animals salvatges i instintius. Com diria un altre gran autor, “La única guerra que es pot permetre l'ésser humà és la guerra contra la seva pròpia extinció”.


No obstant, continuaré defugint de les guerres...

10 de febr. 2016

RESPONENT A LA PARADOXA DE FERMI

Avui no pretenc escriure cap reflexió o mini-assaig, realment no tenia pensat publicar cap entrada, però m'he topat amb una interessant entrada en un blog que segueixo, http://www.cosmonoticias.org/ , que tracta, ni més ni menys, de la Paradoxa de Fermi.

La Paradoxa de Fermi, resumida al màxim, es pregunta: On estan les civilitzacions extraterrestres? Perquè no em obtingut senyals de la seva existència? (Com a resposta a l'aparició de nombroses teories que asseguraven la presència de la vida en la major part dels racons de l'univers).

Pioneer10
Inscripció duta pel Pioneer 10 en cas de ser interceptat per una civilització extraterrestre
Durant dècades, s'ha intentat donar diverses respostes a la Paradoxa de Fermi, algunes de les quals son realment inversemblants (fregant o fins i tot sobrepassant a la ufologia, una pseudociència que ha perjudicat a l'astrobiologia des del principi).

L'article en qüestió que us vull mostrar (el link el teniu a sota), tracta sobre una possible resposta a la Paradoxa de Fermi. Resumint-lo, podríem dir que argumenta el següent: No ens hem topat amb altres races extraterrestres perquè la vida rarament esdevé intel·ligent (dit d'una altra manera, la vida mai sobrepassa el coll d'ampolla inicial).

Article

ANDRÒMEDA

A la llunyania, marxava Andròmeda. I a la llunyania, reia Andròmeda. Tenyia el cel d’or i plata incandescents, mes el seu fulgor era d’un ...