Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jurassic Park. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jurassic Park. Mostrar tots els missatges

16 de maig 2016

LES INEXACTITUDS DE JURASSIC PARK

Els dinosaures de Jurassic Park foren, la gran majoria, del periòde Cretàcic (i no del Jurassic!). Malgrat aquesta inexactitud, la majestuositat de la illa no queda en entredit. L'aparició de diverses espècies d'aquests rèptils extints es impressionant, i la seva morfologia molt ben aconseguida, malgrat algunes  exactituds (moltes en realitat) que comentaré més abaix.

Primer de tot, l'escena, des del meu punt de vista, més bonica de tot el film (digna d'estar a TRES GRANS MOMENTS ):


I sense més dilació, els dinosaures!

1. Tyrannosaurus Rex

El rei del parc per a molts (tot i que caldria demanar permís a certs Carnosaures com el Carcharodontosaurus, el Giganotosaurus i l'enorme Spinosaurus, tot i que aquest últim era d'una altra branca evolutiva diferent als Carnosaures). En tot cas, esdevé el perfecte antagonista de la pel·lícula, perseguint una i altra vegada als protagonistes, i en última instància, convertint-se en la figura clau del desenllaç.

T.Rex
Certa escena relacionada amb un vàter...


2. Velociraptor (anomenats raptors en el film):

Reconec que aquest teròpode és el meu dinosaure favorit, però això no treu que em vegi obligat a criticar el poc realisme que hi ha respecte als velociraptors en aquesta pel·lícula. Realment, aquest carnívor de la família dels Dromeosàurids mesurava poc més de mig metre d'altura, molt lluny dels quasi 3 metres que presenta en el film. Apart, actualment es coneix que posseïa un plomatge semblant al de les aus actuals, i per tant, un aspecte molt menys reptilià. No obstant, varen existir gèneres molt semblants als "Raptors" del film, com el Utharaptor o el Deynonichus.

velociraptor vs velociraptor
-Hola company, com t'ho fas per mantenir una vida de caçador actiu amb aquest recobriment escamós?

3. Dilphosaurus

Potser es tracta de l'error més catastròfic de la pel·lícula, car que s'inventen un animal batejant-lo amb el nom d'un altre. El Dilphosaurus fou un teròpode relativament primitiu i d'una mida considerable que visqué durant el Juràssic superior, i destaca principalment per posseir dues crestes bastant vistoses situades en el seu morro. En el film, se'ns presenta amb una mida molt inferior, membranes retractiles, i una inversemblant habilitat de secreció de verí. Vaja, sembla més un llangardaix actual que un dinosaure. almenys, però, ens lliura d'un personatge bastant desagradable. I compte, que això no es cap spoiler, estava claríssim!

dilphosaurus?
Viatjant per Austràlia segur que pots topar-te amb un d'aquests...
4. Brachiosaurus

El protagonista de la millor escena del film, un majestuós dinosaure que, des del meu punt de vista, aporta esperança i llum a la pel·lícula. quan apareix al arribar a la illa, encongeix el cor d'emoció, ens fa sentir petits. A més a més, la seva morfologia està molt ben aconseguida, retratant a la perfecció la mida titànica d'aquest (més de 10 metres d'altura i 50 tonelades de pes!)

brachiosaurus
Un espectacle de la naturalesa...
5. Triceratops

Un altre que tampoc podia faltar. Durant la pel·lícula, els protagonistes es topen amb un Triceratops malalt, provocant una de les escenes més tendres del film, durant la qual el cuiden uns instants i es demostra que el significat del terme "Dinosaure"; Llangardaixos ferotges, és injust.

Els Triceratops foren un dels pocs gèneres que no estaven en declivi ara fa 65 milions d'anys
Altres: També destaquen l'aparició de fons del Gallimimus i els Parasaurolophus. A més a més, podem deduir a partir d'alguns noms vistos en els tubs d'assaig del laboratori que també hi havien exemplars de Proceratosaurus, Stegosaurus, Segisaurus, composognathus, Baryonyx, Herrerasaurus i Metriacanthosaurus

Un altre tema important a debatir és el de la incapacitat d'aquests éssers per a sintetitzar la Lisina, un aminoàcid essencial. Com a estudiant de bioquímica, només puc arrufar les celles davant d'aquesta afirmació. Però m'ho reservo per a una altra entrada... Fins aviat!

ANDRÒMEDA

A la llunyania, marxava Andròmeda. I a la llunyania, reia Andròmeda. Tenyia el cel d’or i plata incandescents, mes el seu fulgor era d’un ...