Es despertà sobresaltat, amb una freda
suor recorrent-li el front i l'esquena. Sentia el seu cor desbocat i
accelerat, a punt de descarrilar cap a l'abisme. Bombejava amb una
força increïble, estavellant-se una vegada rere altra contra les
seves costelles. Amb cada batec, tremolava sencer. L'habitació
estava obscura, però entrava la fantasmal llum de la lluna per la
finestra oberta, com un fulgor pàl·lid i espectral.
Podia veure, dèbilment.
Aclucà els ulls, desitjava l'alba, un
nou dia ple de llum i sons, gustos i tactes, sensacions. Volia
abandonar-se en el món dels somnis per a escapar del llimb nocturn,
de la incertesa, d'aquells ulls que l'observaven en la foscor.
S'ocultà sencer sota els llençols, protegit per una finíssima capa
de lli i la seva pròpia ment infantil. Però en el seu cap, aquell
últim indret inexpugnable, els continuava veient. Ho intentà
resistir. Provà de deixar la seva ment en blanc, però no ho
aconseguí de cap manera. Podia exiliar a tots els seus pensaments,
però aquells terrorífics ulls encara l'observaven. Enormes, rodons,
grocs i malvats. Havia d'intentar alguna altra cosa. Ja ho tenia,
comptaria ovelles. Començà a fer-ho mentalment. Una ovella. Dos
ovelles. Tres ovelles. Qau... Quatre.. Espera. Les ovelles estaven
observant-lo també? Aquella mirada... Eren aquells ulls de nou!
-Ah! -cridà. Sentia la boca pastosa,
seca, desagradable. No havia begut res en hores, i li feia mal
empassar la saliva.
Sense pensar-ho, obrí la llum de
l'habitació. Res. El vaixell pirata de joguina continuava al seu
lloc, i les cortines es gronxaven suaument gràcies a la finestra
lleugerament oberta. Entrava el fresc, però apenes es podia copsar
el murmureig de les fulles dels arbres del carrer. Tot era imaginació
seva. Havia de tranquil·litzar-se i adormir-se. Potser s'hauria de
deixar la llum encesa de l'habitació. El pare i la mare, a l'endemà,
el renyarien, però ell els explicaria tot. Segurament, li
explicarien que no havia de tenir por, però per la tarda, li
portarien una llum especial per a nens petits, com una que recordava
de quan només era un nadó. Li faria una mica de vergonya, però ell
volia dormir, necessitava dormir. Més endavant, tornaria a provar la
foscor. Intentà aclucar els ulls de nou, però tornà a percebre
aquella tenebrosa mirada. En aquell moment, ja tremolava de debò.
Tenia son, moltíssima son, i volia descansar, però aquells ulls el
penetraven i l'alteraven de manera insuportable.
S'aixecà del llit. No podia aguantar
ni un segon més en aquella habitació. Aniria amb els pares. El
renyarien. Desprès, li dirien que ja era massa gran per a dormir amb
ells, però ell posaria aquella cara que només fa quan realment vol
aconseguir alguna cosa, i ells cedirien. Abans, però, aniria al
lavabo, doncs els nervis l'hi havien fet venir ganes d'orinar. També
es mullaria la cara una mica, això el desvetllaria, però també li
permetria veure les coses amb més claredat. Amb una mica de sort,
fins i tot perdria la por, i qui sap, no caldria molestar als pares.
Just quan tancava la porta del lavabo,
com un breu reflex, li semblà veure aquells ulls observant-lo des de
la seva habitació. Silenciosos però brillants, rere el llit.
Espantat, es donà un bon cop de peu amb el vàter. A l'endemà
tindria un bon blau en el dit gros. Es mullà la cara. Notava la sang
calenta a les galtes, segurament tindria la cara vermella com un
tomàquet, com quan es posava nerviós. S'eixugà la cara i és mirà
al mirall.
L'observava el seu propi rostre de nen,
però enlloc de veure els seus ulls, castanys, eixuts, i una mica
nerviosos, veié els ulls d'aquella mirada que el perseguia. Volia
deixar-se de veure, però no podia, no era capaç d'apartar la
mirada, de girar el coll i oblidar-se de tot. Començà a cridar de
terror, amb uns xiscles aguts i penetrants, i el seu rostre del
mirall li guinyava els ulls amb un somriure malvat. Semblà, en un
últim moment, com si la seva cara del mirall sortís d'aquest i
l'agafés del coll, amb unes mans fredes i les ungles esmolades com a
urpes.
Llavors, es despertà, i obrí els
ulls, els seus propis ulls.
Es trobava en el llit. amb una freda
suor recorrent-li el front i l'esquena. Sentia el seu cor desbocat i
accelerat, a punt de descarrilar cap a l'abisme. Tenia una sensació
familiar, com si allò ja hagués ocorregut.
- Un malson -sospirà, amb la veu
cansada- només ha estat un terrible malson.
I aclucà els ulls de nou, adormint-se
gairebé a l'instant.
Mentrestant, en l'obscuritat de
l'habitació, l'observaven uns ulls. La seva mirada era tenebrosa i
malvada. I els ulls reien, reien, reien...
