Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris destrucció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris destrucció. Mostrar tots els missatges

16 de març 2016

PLUJA D'ESTELS (Microrelat)

El cel s'il·luminà amb totes les longituds d'ona, s'omplí de mil colors diferents i desprès caigué, provocant un infern. Semblava una preciosa pluja d'estels.

Sorpresa. Ombra. Por. Devastació.

El foc cremà durant una estació, i quan aquest s'apagà, ja no quedava res. On hi havia hagut maragda, ara hi dominava el brut ocre ressecat per la crua radiació, envaint la superfície sense oposició, a través d'una atmosfera destrossada. Els raigs còsmics assolaven la zona, lliures per l'absència d'ozó, i el blau cel semblava evaporar-se i fugir a l'espai.

El planeta romania, però havia estat ferit de mort.

I no sanà, perquè desprès aparegué l'oblit. El desert estèril s'amagà sota una catifa d'herba artificial, plàstic o grafè, i desmentint la malvada realitat, els núvols tornaren a precipitar-se contra el terra, els ocells cantaren de nou i la vida és reconcilià amb si mateixa. I les mutacions cessaren. Però no sanà...

guerra nuclear
Semblava una preciosa pluja d'estels...

ANDRÒMEDA

A la llunyania, marxava Andròmeda. I a la llunyania, reia Andròmeda. Tenyia el cel d’or i plata incandescents, mes el seu fulgor era d’un ...