Feia un temps que Seven Clues to the Origin of Life,
del Químic Orgànic i Biòleg Molecular A. G. Cairns-Smith rondava
pels meus prestatges (acostumo a comprar els volums abans de
llegir-los, per a tenir sempre un marge de reserva), i he de
reconèixer que tenia una certa curiositat per ell. L'abiogènesi, el
tema principal del llibre, sempre ha estat una qüestió que he
considerat molt important, sobretot si tenim en compte el fet que
estudio bioquímica i m'interessa molt l'Astrobiologia, però alhora,
he d'acceptar que mai havia aprofundit gaire en la qüestió (apart
de la recurrent “Sopa Primigènia” i els pocs minuts dedicats al
breu apartat sobre l'abiogènesi de l'assignatura Biologia I durant
el curs passat). Havia arribat el moment.
 |
| Com sempre, us ensenyo la meva edició |
El llibre és, definitivament, controvertit. Com que no
sóc un expert, no he estat capaç de trobar errors garrafals, però
s'ha d'admetre (realment ho fa el propi autor), que es tracte d'una
teoria poc acceptada i establerta. Per a descriure-la amb la major
simplicitat possible, intentaré fer una petita divulgació d'un
llibre que en si, ja és de divulgació científica. O sigui, una
divulgació d'una divulgació.
Quines són les 7 pistes que ens aporta el llibre?
1. La biologia. La informació genètica és
clau, doncs aquesta és l'única que pot evolucionar mitjançant la
selecció natural. CONTRARGUMENTACIÓ: Hi han models que assignen el
metabolisme (i no la informació genètica) com a ciment de
l'abiogènesi, per aquest motiu, em sembla una afirmació molt
arriscada. Un exemple de model contrari seria el del món
Ferro-Sulfur, proposat pel Químic Alemany Günter Wachtershaüser.
2. La bioquímica. La molècula del ADN és troba
lluny de les principals rutes metabòliques, i la seva síntesi és
massa complicada per a poder-se haver produït mitjançant l'evolució
prebiòtica. CONTRARGUMENTACIÓ: De nou, he de citar estudis que
proposen models alternatius. Està gairebé acceptat que el ADN no va
poder ser la primera molècula d'emmagatzematge genètic en
formar-se, i és molt probable que el ARN, malgrat la seva major
versatilitat, tampoc ho fos. No obstant, hi han teories que situen
els ribozims (molècules d'ARN auto-catalítiques) com a probables
precursors. En tot cas, no es pot negar l'enorme complexitat del ADN,
i l'impossibilitat de sintetitzar-lo d'una forma abiòtica.
 |
| Realment, l'estructura dels nucleòtids és molt complicada. |
3. La construcció. Cal un suport primigeni i més
primitiu per a poder desenvolupar una estructura complexa i més
avançada. CONTRARGUMENTACIÓ: Realment, és una afirmació certa i
acceptada. L'abiogènesi no pot ser concebuda com a un procés
immediat i regit per un únic pas, i un exemple de teoria que també
compleix amb aquesta premissa és la dels ribozims, que abans hem
citat. Per tant, no és tracta d'una idea limitada només a la teoria
exposada pel llibre.
4. La naturalesa de les cordes. Cap de les fibres
d'una corda ha d'anar d'un extrem a l'altre. Amb altres paraules,
aquesta idea ens diu que poden haver existit successions
d'avantpassats primitius que actualment no existeixen, o fins i tot,
que no reconeixem com a organismes. CONTRAARGUMENTACIÓ: En general,
existeix una certa quantitat de vestigis ancestrals en la biologia.
El ARN ha de tenir una gran antiguitat (3.800 milions d'anys?) i
continua existint amb un gran ventall de funcions dintre les nostres
cèl·lules. Així doncs, la quarta pista no ha de ser
obligatòriament falsa, però la experiència en general mostra un
patró diferent.
5. La historia de la tecnologia. El mecanismes
més antics acostumen a ser substancialment diferents a les
posteriors innovacions que els precedeixen. Per tant, això permetria
l'existència d'uns primer organismes primitius de característiques
molt diferents als organismes actuals. CONTRAARGUMENTACIÓ: Ens
trobem de nou amb la mateixa situació. Evidentment, l'idea 5 és
possible, però també és probable?
6. La química. La química que permet
l'agregació de cristalls d'argila és relativament simple i
plausible, i al ser bastant precisa, pot recordar a la replicació
d'informació genètica. CONTRAARGUMENTACIÓ: Malgrat no ser expert
ni tan sols aficionat en la disciplina de la cristal·lografia, he
vist que existeixen diverses crítiques a aquest model per part de
científics com Bart Kahr, de l'any 2007, al·legant principalment
que els cristalls d'argiles presenten una replicació massa
imperfecta i imprecisa.
 |
| Hipotètic model de creixement d'un cristall d'argila. Fou un procés típic per als nostres primers avantpassats? |
7. La geologia. L'última idea es basa en el fet
que la Terra presenta una gran abundància d'argiles i materials
semblants, indicant que aquests haurien d'haver estat la base lògica
dels primers organismes. CONTRAARGUMENTACIÓ: És cert que la vida
està constituïda pels elements més abundants del Cosmos, HCONPS
(amb el consentiment de l'Heli, inert al formar part del grup dels
gasos nobles). Però seguint amb la mateixa lògica, hauríem d'estar
formats per una química basada en el silici, no en el carboni, doncs
la Terra està formada per molt més Silici que Carboni. La raó per
la qual la química del carboni predomina sobre la del silici és
complexa i es recolza en diferents punts, però per resumir, podríem
argumentar que el Silici, malgrat la seva tetravalència, és força
més inestable que el Carboni, i per aquest motiu, menys idoni. És
cert, però, que uns primers organismes primitius, si hem seguit amb
totes les regles anteriors, no haurien de tenir obligatoriament una
base igual a la nostra, i per tant, podrien presentar una morfologia
totalment diferent. No obstant, no em sembla un argument
suficientment sòlid com per a ser considerat el més decisiu.
L'abiogènesi és un dels majors misteris de la ciència,
i potser mai podrà ser resolt totalment. Tanmateix, existeixen una
gran quantitat de teories més o menys acceptades per l'ortodòxia
científica, i l'exposada en Seven Clues to the Origin of Life,
per A. G. Cairns-Smith és una més. Considero que es tracte d'un
llibre molt interessant i el recomano enormement. Probablement, la
teoria dels cristalls d'argila estarà equivocada, com la majoria,
però en última instància, estic segur que haurà aportat un granet
de sorra a la resolució del problema, permetent, amb gran esforç,
acostar-nos una mica més a la veritat.
 |
| Podrem resoldre el misteri? |
