Una de les grans icones de Star Wars ha estat, sense cap mena de dubte, l'armadura i més concretament, la mascara del major vilà de la SciFi: Darth Vader.
Les seva funció era mantenir-lo en vida i oferir-li solució a les ferides produïdes per la brutal batalla contra l'Obi-Wan Kenobi en Mustafar. Està basada en les antigues armadures Sith, i és realment imponent. Tenia, però, alguna altra funció?
A continuació us deixo un parell d'articles que tracten, tant la morfologia i les parts de l'armadura com el seu objectiu real i més cruel: Empresonar al poderós jedi caigut en una armadura, limitant-lo i convertint-lo en un titella de l'emperador. Molt interessant.
Farà uns capvespres vaig descobrir un canal al YouTube que dedica part dels seus vídeos a imaginar, mitjançant curts d'animació, els finals alternatius d'algunes de les pel·lícules i series de televisió més cèlebres de tots els temps. Cal dir que son molt divertits, i que acostumen a ser una crítica envers els errors estructurals de la pel·lícula o sèrie a la qual parodien. A continuació, us deixo un enllaç al seu canal, i un vídeo d'exemple ("Como el Retorno de Jedi deberia haver teminado").
Pd: Respecte al títol de la entrada, si mireu el vídeo ho entendreu
Aquesta tarda m'he topat amb aquest divertit enllaç, que et diu quin personatge de Star Wars series basant-se amb la música que escoltes al Spotify. Pot semblar una bajanada, però és molt més fiable que la majoria dels tests que ronden per la xarxa.
A mí m'ha sortit el Darth Vader... (suposo que el Heavy i el Punk han influït)
Aquest ha estat el Nadal de Star Wars, això es indiscutible. Personalment, m'he retrobat amb una saga que, com acostuma a succeir quan em capfico amb alguna cosa, m'ha captivat de nou. He tornat a mirar totes les pel·lícules, inclosa The Force Awakens, he llegit nous articles sobre l'univers expandit (fins i tot aquells que actualment han esdevingut no canònics) i he tornat a jugar als meus videojocs favorits (Star Wars Battelfront II principalment). No he parat vaja.
Alguna vegada heu rellegit un llibre? Pot semblar feixuc, i en última instància, tot depèn molt del volum en concret, però de tant en tant, pot arribar a ser una experiència al·lucinant. Perquè? Doncs com a conseqüència de l'enorme quantitat de detalls, alguns vilment amagats, que esperen entre les pàgines de la majoria dels llibres (o almenys, en les pàgines dels llibres bons). Poden ser curiositats, però també grans trames que enriqueixen de forma extraordinària al lector. I ho dic per experiència pròpia. M'he llegit una vintena de cop la majoria dels llibres de Harry Potter, i cada nova lectura m'aporta nous descobriments, paraula de lector.
I deixant de banda la discussió sobre si sóc un bordegàs per abusar tant de Hogwarts, m'agradaria centrar-me en la raó que m'ha impulsat a realitzar aquesta entrada: El final de Star Wars VI, Return of the Jedi.
Com sabreu, aquesta pel·lícula es centra en la destrucció final de l'imperi, el triomf de la rebel·lió, i el retorn d'Anakin Skywalker al costat lluminós de la força. L'escena final mostra la celebració de la victoria sobre l'imperi i la fi de l'opressió que aquest exercia sobre els milers de móns de la galàxia. Desprès de cremar les despulles del seu pare, Luke pot apreciar, momentàniament, els esperits de la força de l'Obi-Wan Kenobi, d'en Yoda, i finalment, del seu pare, redimit i amb un càlid somriure.
I aquí comença la polèmica.
A l'edició original (1983), l'actor que feia d'Anakin Skywalker era en Sebastian Shaw, però a la reedició del 2004, fou remplaçat per en Hayden Christensen, l'Anakin de l'episodi II i III.
Cada una transmet sentiments diferents...
L'opinió general i acceptada es que la reedició fou massa invasiva en aquesta escena. Alguns afirmen que fou gairebé un sacrilegi. Jo també opinava semblant, car que no era especialment admirador de la nova trilogia, i per altra banda, em semblava malament per al treball de Sebastian Shaw.
Desprès d'haver tornat a veure Return of the Jedi (la reedició), estic més confós. S'ha d'admetre que hi ha una millora gràfica important, i la nova cançó que acomiada l'escena és, senzillament, perfecta. A més a més, en Hayden Christensen aporta una espècie de sentiment de perdó, de melancolia envers el passat.
(No vull interrompre l'entrada amb un comentari cínic, però caldria dedicar una altre post a analitzar si la "redempció" del Darth Vader es acceptable, perquè la pel·lícula sembla "oblidar" tots els crims que havia comés, alguns terribles, com l'assassinat de desenes de nens al temple Jedi).
En tot cas, tinc sentiments ambigus. Malgrat totes aquestes millores, la filmació original (Sebastian Shaw), posseeix una màgia especial...
