Desprès d'un breu viatge a la perifèria galàctica, aprofitant les vacances i el calor de l'agost, ha arribat el moment d'engegar els motors del coet i tornar a casa.
Descendim amb suavitat a través dels núvols ocres de l'atmosfera, una fina brisa envolta la nau. El foc que ens impulsa comença a minorar, i l'agulla platejada es posa en silenci sobre la superfície terrosa del planeta, abans recoberta de lluent metall.
A la llunyania, s'observa la biblioteca, encara alçada, orgullosa...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tràntor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tràntor. Mostrar tots els missatges
15 d’ag. 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
ANDRÒMEDA
A la llunyania, marxava Andròmeda. I a la llunyania, reia Andròmeda. Tenyia el cel d’or i plata incandescents, mes el seu fulgor era d’un ...
-
- Com és diu aquest últim planeta? - L'anomenen “La Terra” -afirmà el guia. Desprès, afegí- encara el tenim apartat, car que ens hem ...
-
M'agradaria dedicar aquesta breu entrada a tres temes en concret. Primerament, voldria anunciar-vos amb alegria que m'han publicat...
-
No era imponent ni poderós, tampoc gràcil, més semblava maldestre tot sovint, corrents o caminant, sempre anava coixejant. ...
