Desprès d'un breu viatge a la perifèria galàctica, aprofitant les vacances i el calor de l'agost, ha arribat el moment d'engegar els motors del coet i tornar a casa.
Descendim amb suavitat a través dels núvols ocres de l'atmosfera, una fina brisa envolta la nau. El foc que ens impulsa comença a minorar, i l'agulla platejada es posa en silenci sobre la superfície terrosa del planeta, abans recoberta de lluent metall.
A la llunyania, s'observa la biblioteca, encara alçada, orgullosa...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
ANDRÒMEDA
A la llunyania, marxava Andròmeda. I a la llunyania, reia Andròmeda. Tenyia el cel d’or i plata incandescents, mes el seu fulgor era d’un ...
-
- Com és diu aquest últim planeta? - L'anomenen “La Terra” -afirmà el guia. Desprès, afegí- encara el tenim apartat, car que ens hem ...
-
M'agradaria dedicar aquesta breu entrada a tres temes en concret. Primerament, voldria anunciar-vos amb alegria que m'han publicat...
-
Sigo observando mi trocito de cielo. Y ella me sonríe. Siento su aliento en mi boca, mis labios se funden con los suyos, como dos olas perd...

De veritat, crec que hauries de deixar de llegir tanta ciència ficció...
ResponEliminaDoncs porto dos mesos sense llegir-ne (crec que tinc una mica de mono xD)
Elimina