Return from the
Stars, publicat l'any 1961 per
Stanislaw Lem, a qui ja vam ressenyar amb Fiasko,
narra les experiències d'un astronauta que, desprès d'una llarga
missió més enllà dels confins espacials, es troba amb un món molt
diferent del que recordava. A causa de la Relativitat del temps,
havia transcorregut més d'un segle d'ençà que deixà el planeta, i
el pobre pilot es sent perdut, com un cavernícola en un món
incoherent per a ell.
 |
| La meva edició! |
És
tracta d'un llibre dens i espès, com sol passar amb Lem, i fins a
cert punt pesat (aquest últim adjectiu no té un significat
enterament negatiu, tot i que evidentment no és positiu). Mica en
mica, Hal Bregg (el protagonista), s'anirà adaptant lentament al nou
estil de vida terrestre, però haurà de superar certes barreres,
algunes imposades pel nou món amb el qual s'ha topat, però altres
seran creades per ell mateix i les seves experiències, i potser
aquestes últimes es convertiran en les més dures.
Un
punt molt destacable de l'obra és la gran descripció que l'autor
ens facilita en qualsevol moment. Stanislaw Lem ens inunda amb la
seva creativitat descrivint enormes terminals aeroespacials
interminables, magnifiques ciutats modernes, nous mitjans de
transport (com per exemple els glyders) o interessants mecanismes
administratius i d'organització social (d'alguna manera, els diners
ja no són essencials per a la supervivència). Per altra banda, és
evident que Stanislaw Lem també explora la sexualitat del
protagonista. Les seves diverses “aventures” serviran com a
catalitzador, per a mica en mica, apropar-lo a la nova era amb la
qual s'ha topat de cop.
Precisament,
el llibre tracta amb molta profunditat una de les innovacions
futurístiques que ens proposa Lem: La betrization
(a falta de trobar el terme en català, he optat per a posar la
paraula en anglès, tot i que l'idioma original és el Polac). La
betrization
és un procediment inventat poc desprès de la marxa dels astronautes
que provoca la desaparició de l'agressivitat en els humans. Hal
Bregg es mostrarà molt sorprès amb aquesta mesura, i sense arribar
a cap conclusió clara, durant el transcurs del llibre podrem anar
llegint idees a favor i en contra d'aquesta. Convertir la humanitat
en un ramat d'ovelles també acabarà amb els llops? O els tornarà
més perillosos?
 |
| La solitud de Hal Bregg durant els primers compassos del llibre és realment esfereïdora |
De tota l'obra, em quedo amb dos
parts. La primera, dividida en diversos fragments, descriu les
incomptables peripècies del protagonista i la resta de la tripulació
durant la seva odissea espacial. Al final el propi lector es planteja
sobre el sentit d'aquest, i en última instància, de tot. Imagineu
la solitud d'en Hal Bregg, orbitant en una diminuta càpsula sobre un
estèril i incandescent estel, allunyat a desenes d'anys llum del
nostre planeta i plenament conscient de que no tornarà a veure mai
més a tots aquells que ha deixat en la Terra. La segona, sense cap
mena de dubte, és el mateix final. En ell, el protagonista renuncia
a les estrelles.
I ho fa, quan finalment sent que ha
retornat d'elles.
