The Illustrated
Man, en català, l'Home Il·lustrat, publicat l'any 1951
per Ray Bradbury, representa la unió de la millor ciència ficció
amb la poesia. Es tracta d'un llibre de relats, de divuit contes on
l'autor realitza un viatge, no a l'horitzó llunyà de l'espai, sinó
a l'interior dels seus protagonistes. Com acostuma a passar amb
Bradbury (Farenheit 451, The Martian Chronicles, The
Golden Apples of the Sun), la veracitat científica és
insignificant. No importen els combustibles dels coets, els ambients
extraterrestres, la relativitat... l'espai, l'univers o la ficció no
son el fí d'aquestes histories. Simplement, les catalitzen, actuen
com a vectors. La melancolia i la solitud dels protagonistes,
juntament amb les seves decisions, son els verdaders protagonistes en
les obres de Bradbury.
Els divuit contes
d'aquest volum son únics. Podríem escriure una única ressenya per
a cadascú, i quedar-nos curts. Cada un transmet una emoció
diferent, un sentiment únic. En aquesta ressenya, però, em limitaré
a descriure els que més m'han colpit i agradat.
 |
| De nou, us mostro la meva edició del llibre |
Kaleidoscope,
el segon relat, produeix una barreja de melancolia i esperança un
xic estranya. Aquest conte narra com desprès d'un accident, uns
astronautes acaben flotant a l'espai, en direccions diferents i
allunyant-se cada cop més els uns dels altres. Sorgeixen
enfrontaments entre ells baralles, però només hi ha una certesa: Al
final, tots es trobaran amb el mateix destí, la mort. L'horitzó del
protagonista, serà el més cruel de tots, car que s'haurà
d'endinsar, sense cap tipus de protecció, en la salvatge atmosfera
de la mateixa Terra, i esdevenir quelcom més que un ésser humà.
 |
| Segurament la meva escena preferida del volum |
The Last Night of
the World, representa clarament l'estil de Bradbury. De nou, ens
envaeix una barreja estranya de sentiments contraposats, tristesa i
alegria. El món es prepara per a la seva fi, i tota la població
roman tranquil·la, en pau... Una visió molt diferent al tòpic del
caos previ al apocalipsis.
The Rocket,
uns dels últims contes del volum, ens mostra la immensitat de l'amor
d'un pare envers als seus fills, capaç de dur-los en un increïble
viatge interestel·lar. En aquest relat, Bradbury pretén mostrar-nos
el poder de la innocència i la il·lusió. No som els humans, doncs,
uns nens que tot just ara comencen a donar les seves primeres passes
en el Cosmos?
Important mencionar
el personatge de l'Home il·lustrat. Malgrat no tenir incidència
directa en la majoria dels contes, ens serveix com a fil conductor, i
personalment, la seva psicologia m'acaba sorprenent en l'últim dels
relats, on es presenta com a un personatge més rodó del que sembla,
i en última instància, molt gris.
 |
| L'home il·lustrat i els seus dimonis... |
The Illustrated
Man és molt més que un recopilatori. Ens obre una finestra al
cel, a les estrelles, a nosaltres mateixos, a partir d'històries
senzilles i simbòliques, les quals fan estremir profundament, com
The Long Rain, on s'explica la història d'un grup
d'astronautes que, perduts en la eterna pluja de Venus, esdevenen
bojos. Bradbury és únic, i sense cap mena de dubte, mereixedor del
títol de “El Poeta de la Ciència Ficció”.
